Aquesta setmana ha estat la setmana dels “burros”.
I ho ha estat en sentit ampli.
M’explico: hi ha molta gent que pensa que a aquestes alçades, ja ben entrat el segle XXI, cal ser una mica burro per voler posar lletra a l’himne estatal; que no és de persones modernes anar buscant lletres per cantar quan algun dia algun esportista guanyi una medalla o per quan algun dia la selecció espanyola guanyi un mundial. Però si a més, tenim en compte la sensibilitat de l’estat espanyol i de les comunitats que han perdut l’afecció, trobar una lletra que no ferís ningú no era fàcil... i quan l’han trobat, resulta que no agrada a ningú perquè no diu res. No, si per fer un bon himne el que cal no són bones intencions, el que va molt bé és tenir un bon enemic... i si no, mireu La Marsellesa o Els Segadors... Però pel que s’ha de ser, no una mica, sinó molt burro és per retirar la lletra la mateixa setmana que s’ha triat. Heu vist la cara que se li ha quedat al manxego que havia guanyat el concurs? És com si després que et toqués la grossa de Nadal els de la loteria diguessin “no ens acaba d’agradar el número que ha sortit i l’anul·lem... però no patiu, que traurem un altre...” Sí home, i un bé negre!!!
Però... deixem de banda els burros olímpics i centrem-nos en els burros de Sabadell. I no, no estic parlant dels que perden la setmana donant voltes a si el PSC té un pacte secret amb el PP o si no el té... que ara que s’acosten eleccions generals és normal que tothom adopti actituds del tipus “seño, aquest nen m’ha mirat”. No, em refereixo als burros que cada dia de Sant Antoni Abat surten en cercavila per la ciutat. Que més que un cercavila sembla una processó, que a alguns d’aquests animalots només els fa falta la corona d’espines per dir que han passat tot un calvari. Perquè, no ens enganyem, els cavalls i rucs del segle XXI tenen una vida més aviat plàcida i de cop i volta, el dia que festegem el seu patró, els posem a treballar com fa cent anys, arrossegant carros, que fins i tot buits, deuen pesar un ou. Vaja, que és com si el dia de la dóna treballadora les dones haguessin de celebrar-ho fent jornada de sol a sol, com fa un segle. Quina festa més maca! Una passada!
I que me’n dieu dels qui organitzen la Passada? Què passa? Que són funcionaris i volen plegar com abans millor? Perquè si no és això, no s’explica perquè comencen la Passada a dos quarts de cinc!!! Què no saben que els nens encara són a escola? Bé, aquesta qüestió afecta més els nens de la zona nord, perquè els nens escolaritzats al centre tenen la sortida d’escola gairebé sincronitzada amb l’arribada dels burros al Passeig... De fet, ara em ve a la memòria que quan jo era nen i vivia a la zona nord, tampoc no m’afectava tant, perquè aquella tarda era la Passada i jo... passava d’anar a escola, que el que tocava era agafar més caramels que ningú. Però no us penseu que això d’arreplegar caramels és tan fàcil; els pobres nens s’han d’enfrontar amb un exèrcit de jubilats i jubilades disposats a donar la seva vida per agafar uns quants caramels... que si tiressin bitllets de 10 euros no s’esforçarien tant, però pels caramels sí, pels caramels val la pena jugar-se la fractura de pelvis. Total... si després no se’ls poden menjar, que els puja el sucre!!!
I el que tampoc no és fàcil és ser un animal diferent dels cavalls el dia de Sant Antoni. Perquè és clar, els cavalls i els burros són els protagonistes “megaguais” de la jornada, que desfilen per la ciutat i, que amb una mica de sort, se n’aniran de gira per les terres del principat... si és que els cavalls són com el Bisbal del món animal... però què passa si t’ha tocat ser gos o gat o hàmster? Aquí no hi ha desfilada que valgui, el que pot passar és que el teu estimat amo et col·loqui un elegant jersei multicolor i et porti a que un cura et beneeixi... Si us fixeu bé, a aquests se’ls reconeix perquè se’ls queda cara... d’això... de beneits.
I si voleu “flipar en colors”, intenteu aparcar al centre el dia de la Passada entre les 5 i les 7 de la tarda... i ja veureu... això sí que és UNA PASSADA!
Apa, no sigueu burros i passeu un bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada