El chiqui aigua

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #20 30/05/2008)

No sé si sou conscients que el nostre és un país de xaranga... bé... el país aquest d’aquí al costat, aquell que té al nom una lletra que el nostre alfabet no té... com deia, Espanya és un país de xaranga i de pandereta surrealista... i sí, això ve al cas de que han estat uns còmics... en Buenafuente i la seva cort... els que han revifat un festival caspós i passat de moda que, tret de l’excepció del fenomen de la primera edició d’Operación Triunfo, no interessava més que a una colla de freakies... Doncs bé, el que va començar com una broma de l’equip del Terrat... ha acabat per convertir el festival d’Eurovisión de 2008 en una de les edicions amb més interès per part de l’audiència... I és que Rodolfo Chiquilicuatre ha generat passions i rebuigs... alguns amb més consistència que d’altres... perquè si sou prou freakies com per haver seguit el procés, sabreu que en la gala on va ser triat pel públic, el megafreaky, l’Uribarri, va mostrar la seva més enèrgica repulsa... per acabar... suposo que per interessos més pràctics... combregant amb el moviment chiquilicuàtric i defensant la gosadia de la televisió espanyola d’aportar un toc d’humor a un festival com l’ Eurovisión... no, si ja ho diu una dita catalana... “pagant, San Pere canta”.

I el més bo de tot, és que no ha quedat del tot malament, no, que va obtenir un bon grapat de punts que ha fet que Chiquilicuatre sigui un dels representants espanyols més ben classificats dels últims anys... però vaja, tots hem vist any rere any com funciona això de les puntuacions d’aquest festival... i és igual què cantis... vaja, que si hi anés Manolo Escobar i cantés “l’estaca”... segur que Andorra, França i Portugal acabarien dient allò de Spain, 10 points, l’Espagne, 10 points... Total, pur teatre i tota la parafernàlia de les votacions... dels SMS... es podria estalviar molt senzillament... que donin paper i llapis a l’Uribarri i que faci ell la classificació... hi haurà menys feina, guanyarem temps i el resultat serà el mateix...

En Buenafuente és també una mica freaky, bé una mica una mica... potser molt freaky! Sí, perquè sembla que això d’Eurovisión l’interessa força... perquè la conya aquesta ja dura... que fa uns anys ja van atacar amb en Josmar i el seu tema “és superfort”... no sé, aquesta fixació... dóna que pensar!

I si la chiquilicuatrada de la penya del Terrat és surrealista... molt més surrealista és la situació de l’aigua a, ara sí, el nostre país, Catalunya.

Després que a l’abril no tinguéssim les “aigües mil” que promet la tradició de dites i frases fetes... ara tocava “cada dia un raig”. Jo no he vist els raigs, però em fa l’efecte que darrerament hem recuperat el temps perdut i han caigut les aigües mil de l’abril... especialment durant els caps de setmana, que ja podrien els del Meteocat fer que plogués en dies laborals, que els dissabtes i diumenges... i no estic dient cap bestiesa, que si l’home ha desenvolupat una capacitat tecnològica suficient com per enviar una nau espacial fins al planeta Mart, fer baixar un robot que fotografiï el planeta i enviï les instantànies... no pot ser que no siguem capaços de controlar els núvols... el que passa és que no volen...

Però vaja, la part surrealista és que mentre les pluges de maig que portaven les aigües mil d’abril han fet créixer significativament el nivell dels embassaments, s’ha mantingut el decret de sequera (tot modificant-lo, perquè es pogués mantenir) per si de cas. I, per si de cas, l’altre dia van obrir comportes a diversos embassaments, perquè plovia massa... no fos que s’omplissin més del compte... i com que el que passava de la ratlla era la pluja que queia... resulta que l’Ebre porta massa aigua i en determinats punts, com ara Miravet, s’ha desbordat i ha negat hectàrees i hectàrees de terreny. Hectàrees de terreny de les terres on la gent s’oposa al transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona, perquè es poden quedar sense aigua... però no era que ara en tenien massa? En resum, que els darrers esdeveniments climatològics han fet possible que a Catalunya tinguem, al mateix temps, el decret de sequera vigent i l’Inuncat activat. És a dir... no podem omplir les piscines perquè hi ha sequera, però tenim en marxa un pla especial d’emergència per inundacions... lògic... sempre hi ha hagut inundacions de secà i sequeres desbordades...

No sé jo... pensant-ho bé... si el freaky era en Chiquilicuatre... o si ho som tots!

Bon cap de setmana i agafeu el paraigües i la cantimplora!

Humans... animals

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #19 23/05/2008)

No sé si esteu al cas, però dilluns el Parlament Britànic va aprovar una llei que permet la creació d’embrions híbrids d’humans i d’animals, amb finalitat científica. I aquesta decisió de creuar els homes i els animals ha aixecat moltes veus a favor i, sobretot, en contra, perquè això de crear “noves espècies”, ni que sigui només en fase embrionària, fa una mica de “yuyu”. I això és només el començament... qui sap per quins camins avançarà aquesta recerca en el futur... potser d’aquí unes dècades Batman, Spiderman i Catwoman seran una realitat...

Però de totes maneres, no sé perquè ens sorprenem perquè la ciència avanci i faci possibles, en el futur, coses que semblen més pròpies de la ciència-ficció... en qualsevol cas, ja ens ho vèiem venir des de fa segles i ens hem estat preparant per a aquest futur. Qui no ha vist mai alguna pel·lícula de Tarzan, l’home-mico, o qui no ha passat una mala nit imaginant que aquell home-llop que havia vist en un telefilm entraria a la seva habitació...

Exemples d’hibridació, ni que sigui metafòrica, trobem a cabassos i així, tots hem sentit a parlar algun cop d’homes que suen com porcs, tot i que els porcs no suen malgrat la fama, o d’homes que es trenquen l’esquena treballant com rucs, o hem tingut companys de classe que tenien memòria d’elefant... que aquests sempre eren companys, que jo quan tenia exàmens més aviat tenia memòria de peix. També ens ha agradat molt fer el gos de tant en tant, estirar-nos com un gat de bon matí i hem somiat amb volar com un ocell. I no s’acaba aquí la llista, no, que sempre han existit homes astuts com una guineu, d’altres que tenien una vista de linx, gent pesada com una vaca en braços, lenta com una tortuga, o ballarines gràcils com una gasela. I podem continuar parlant de persones amb llengua viperina, de gent maldestra com un ànec, de les dones girafa de Birmània... Si fins i tot els Hombres G van fer una cançó a les Chicas Cocodrilo!, que per cert, els seus concerts estaven plens de nenes mones. I que me’n dieu de Nacho Vidal... aquest segur que és un híbrid d’home i de cavall!

I com no podia ser d’altra manera, l’Església ha posat el crit al cel, perquè no els acaba d’agradar que els científics britànics puguin jugar a ser Déu, que allò seu és un monopoli i no volen competència. En qualsevol cas, als homes de negre no els hauria de semblar malament que es puguin crear essers híbrids d’humans i d’animals, si sempre s’han anomenat a si mateixos... pastors... i als feligresos... “el ramat”. Però és clar, no semblen adonar-se que el que fan és posar-se de costat dels científics, perquè s’hi posen “burros” amb el tema i acaben emprenyats com una mona!

Però hi ha casos en què la part animal és molt més forta que la part humana, i hi ha bèsties immundes que protagonitzen episodis com el de dimarts a Can Rull en què un animal va assassinar la seva ex-dona just l’endemà d’haver signat el divorci. Per desgràcia, aquest no és un cas aïllat i la violència de gènere ja s’ha cobrat més de 20 víctimes en el que portem d’any... no, si al final resultarà que si creuem l’espècie humana amb d’altres espècies animals... seran els animals els qui sortiran més perjudicats!

I per acabar d’arrodonir el fet que els humans ja estem més a prop dels animals del que ens pensem i que ens quedi clar que això dels anglesos no és res important... hi ha qui ens tracta com si tinguéssim un cervell de mosquit... i no tinc tan clar que no sigui cert, perquè és l’única explicació que trobo per entendre perquè acceptem que cal augmentar les tarifes del servei d’electricitat un 11%... per cobrir els costos de producció... quan les elèctriques tenen uns beneficis anuals de milions i milions d’euros... i perquè no ens sàpiga greu col·laborar en l’enriquiment desmesurat del seus directius... ens col·loquen un bonic espot publicitari on ens asseguren que estan treballant pels fills dels nostres fills. Ja, serà dels seus fills! En qualsevol cas, gràcies Endesa, per deixar-nos clar que tenim la intel·ligència d’un bacteri.

El que els ha fallat als “hibridadors” britànics... ha estat que l’home-gall dindi que representava Irlanda a Eurovision... finalment no s’ha classificat... però no importa, que igual guanya Chiquilicuatre... que segur que també és un híbrid !!!!

Bon cap de setmana i gaudiu demà de l’Eurovision més freaky de la història.

Fira de l’aigua i del cavall

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #18 16/05/2008)

Aquesta setmana l’acabem de fira... de fira de cavalls, que va començar ahir i que s’estendrà fins diumenge. Tot i que de fira, podríem dir que hem estat gairebé tota la setmana... però de fira aquàtica més que no pas eqüestre. I segons com... podem trobar que hi ha certa relació, perquè els cavalls són parents propers d’altres equins, com els rucs catalans... o els rucs d’altres contrades. I és que la setmana va començar amb pluja, però no amb una pluja qualsevol, no. Va caure una “burrada” d’aigua. I, en la línia de rucades diverses... trobem l’actuació estel·lar del Conseller de Medi Ambient. Perquè no es pot qualificar d’una altra manera el fet que en Baltasar es llencés a la piscina mediàtica dimecres per anunciar que divendres es podrien regar els jardins i omplir les piscines, forçant així el Govern a reunir-se extraordinàriament dijous per modificar el decret de sequera i mantenir així les prohibicions... Tot plegat, se li devia quedar cara de ruc, que devia anar més perdut que un ruc a un garatge!

Així les coses, continuem amb que no es pot... regar els jardins... tot i que no ho han explicat del tot bé i poca gent no sap a partir de quans metres quadrats un jardí comença a ser un jardí prohibit, i hi ha gent que ha deixat morir els geranis per por a que algun veí l’acusi de malbaratador de recursos i li caiguin 3.000 € de multa. I tampoc no es pot fer servir aigua potable per rentar els cotxes... bé per rentar-los a casa teva, que si vas a uns “professionals”... llavors no hi ha problema... Un dubte... si rento el cotxe al jardí... estic cometent una infracció o dues ? Bé... en realitat això no em preocupa en absolut... primer perquè no tinc jardí... i segon perquè això de rentar el cotxe... vaja, que no em multaran... segur! De totes maneres, com que es manté el decret de sequera... una preocupació menys!, que ja em veia jo rentant el cotxe aquest cap de setmana!

Però les mesures per combatre la persistent sequera... o com deien en altres temps més grisos... la “pertinaz sequía”, no són només restrictives, no. També hi ha mesures per incrementar l’aigua disponible... com portar aigua en vaixells!!! Però, això no acaba de rutllar... segurament perquè algú va tenir la brillant idea de començar el servei de “tele-aigua” un dimarts 13 !!! Que dic jo, que aprofitant que estem en plena fira del cavall, podríem recuperar figures de la nostra història i que els nostres carrers s’omplissin de rucs repartint aigua... si més no, seria simpàtic!

Però a cavall entre la crisi i les solucions de dubtosa utilitat, el que s’ha de fer és garantir que hi hagin infraestructures que permetin fer aportacions puntuals de cabal d’una conca hidrogràfica a una altra per mitigar els efectes de la sequera... o el que és el mateix: que s’han de fet transvasaments... siguin de l’Ebre, del Roina o de la Font d’Evian per tal que puguem afrontar aquestes situacions que, sense dubte, tornarem a tenir... tot i que el tema transvasaments és espinós, que a la que han caigut quatre gotes... han començat a alçar-se més i més veus contràries a tots aquests moviments d’aigües... per exemple, a Tarragona s’han posat “burros” amb que no volen que s’agafi més aigua dels seus pous, que ja en tenim. I qui ha fet més mèrits per tenir estand propi a la fira del cavall, és el Govern d’Aragó, que ha exigit al Govern central que derogui el decret que permet transvasar aigua de l’Ebre cap a Barcelona... i que diuen que aniran als tribunals si no ho fan... és clar que... la dels aragonesos és una opinió a tenir en compte, que aquest és l’any de la seva expo sobre l’aigua i segur que han llegit molt sobre el tema! En qualsevol cas, l’executiu aragonès el que hauria de fer és deixar-se de rucades i complir els compromisos que va adquirir fa 15 anys per compensar el poble de Los Fayos per la construcció de la presa de Val... que perden el temps fent el burro amb l’aigua que Catalunya necessita i mentrestant els veïns de Los Fayos no tenen més opció que organitzar marxes-protesta com la que demà al matí tindrà lloc des de Tarazona fins a la presa de Val. Que si hi voleu anar a cavall, segur que sereu ben rebuts.

Bé, vaig acabant, que amb el temps que fa... sembla que aquesta fira del cavall serà una fira passada per aigua... que potser és una idea per ampliar-la de car al futur, i incloure també un altre tipus de cavalls... els cavallets de mar!

Bon cap de setmana i... mantingueu a recer la muntura !

Casualitat o causalitat

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #17 09/05/2008)

Aquesta setmana ha estat marcada pel fet que la diversitat de qüestions protagonistes de la informació del dia a dia s’ha presentat de manera, diguem-ne, encadenada. I el que vull dir és que sembla que hi ha un fil conductor que entrellaça els diferents temes d’actualitat. No sé si és fruit d’una planificació prevista per algun ens superior, o d’una concatenació d’energies, o del destí, o... senzillament de la casualitat. Però sembla que les coses no són tant independents les unes de les altres com a simple vista pot semblar.

A veure si sóc capaç de lligar-ho tot...

La setmana va començar amb les dades de l’atur del mes d’abril, que segons sembla, són les pitjors dels darrers vint anys... i és que l’abril és un mes molt orgullós de si mateix i com que ens estem carregant el clima i això de les “aigües mil” sembla que són figues d’un altre paner... el que ha fet, per no quedar-se a l’atur, ha estat reconvertir la seva activitat i... aquest abril, ha caigut una bona pluja... de finalitzacions de contractes... i com que sempre plou sobre mullat, aquest atur ha afectat sobretot el sector de la construcció.

I el sector de la construcció, i els seus subsectors relacionats, han continuat protagonitzant l’actualitat i els comentaris de molta gent durant tot el dimecres... i és que, no sé molt bé de quina obra es parlava, però sembla que l’arquitecte havia plantejat un disseny diferent, perquè tothom parlava del passadís... que no sabia jo que els passadissos fossin tan importants, que el saló o la cuina, vale, però el passadís! I ja cap al vespre, un centenar de miler de persones reunides a la capital del regne... deia no-sé-què d’una mà... que dic jo que devia ser en relació amb el passadís, no? Devien parlar de donar una mà de pintura... O potser no. Potser parlaven del passadís del Barça... aquell equip que fa dos anys era dels millors del món i que ara sembla el pitjor... que no serà que els jugadors no estan motivats... que n’hi ha molts que guanyen en un any el que moltíssima gent no arribarà a guanyar en tota la vida! Però és que estan cansats... que no, que són mala gent, que ens prenen el pèl!

I parlant de mala gent, ahir, 8 de maig, es celebrava el 60 aniversari de la creació de l’estat d’Israel... bé ho celebrava una part de la població, perquè els palestins que viuen sotmesos a l’opressió i al terror estatal d’una gent que ostenta un feixisme quasi tan gran com els seus fusells... aquests no ho devien celebrar! Que la vida dels palestins a les franges... sembla un culebrot amb molt mal rollo i és que tot té una explicació: culebrot és la manera d’anomenar ara al que fa quaranta anys a les ràdios se’n deia serial... i serial és un mot anagrama d’Israel... proveu, reordeneu les lletres! Però atenció, que no quedi cap dubte: la persecució i l’horror que van patir els jueus durant la Segona Guerra Mundial no té nom i és un fet absolutament abominable... però hòstia, haurien d’aprendre dels errors dels altres i ser una mica més tolerants del que són, que segur que molts palestins els ho agrairien, que en el fons... els éssers humans no som tant diferents els uns dels altres.

Això que passa allà i aquesta no-diferència, la Unió Europea la veu molt clara i ha proclamat l’any 2008 “any europeu del diàleg intercultural”, amb el lema “no es tracta d’ells i de nosaltres, som tu i jo”, per mirar d’apropar-nos i possibilitar una convivència basada en unes relacions de proximitat i, sobre tot, pacífica.

I és que les relacions pacífiques han marcat des dels inicis la voluntat d’aquesta Europa unida. I quan dic des dels inicis, vull dir des del principi, quan al 1950 Robert Schuman va presentar una proposta per a la creació d’una Europa organitzada, fet que considerava indispensable per al manteniment de relacions pacífiques entre els estats. I casualment, o no, va presentar aquesta proposta un 9 de maig, com avui.

I Avui, és també el nom d’un diari català... el diari català podríem dir, un diari que avui ens explica, entre moltes altres coses, que dimarts vinent arribarà a Barcelona el primer vaixell d’aigua per fer front a la sequera que patim... que patim perquè a l’abril no han caigut les “aigües mil” que tocaven... i és que tot està relacionat.

Bon cap de setmana i porteu-vos bé, que tot el que feu tindrà els seus efectes!

El pont de maig

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #16 02/05/2008)

Ahir va ser festa... la festa del Treball... que, si més no, és curiós dedicar un dia de festa al treball... que queda molt mediterrani això de no anar a treballar per celebrar que es treballa. I avui és festa a Madrid... però no per celebrar el resultat del Barça de dimarts, no. És festa perquè avui fa just 200 anys els madrilenys es van revoltar contra les tropes invasores franceses... que aquí ja marquen diferències respecte de nosaltres... mentre ells festegen l’inici d’una revolta que... els va acabar sortint bé... els catalans celebrem la nostra diada nacional per commemorar una derrota... detalls que ens fan diferents! Si és que allà per la “meseta” tenen un altre “talante”

Pels francesos però, el dia d’avui és una data recurrent... perquè a més del fet que avui fa 200 anys que uns madrilenys torracollons els van començar a desmuntar els plans... avui fa també 40 anys que a París van començar els aldarulls que van iniciar el “maig del 68”... un mes mític per a vàries generacions.

Però vaja... tot això... aquí i ara ens queda una mica lluny... que a nosaltres, per aquestes contrades, el que més ens mola d’aquest inici de maig... és que aquest any... hi ha pont! I no un pont qualsevol, no, que aquest any és un pont que té una certa gràcia... perquè comença amb la festa del treball... i s’acaba amb el dia de la mare... que són les treballadores per excel·lència... Vaja, que les mares són una classe treballadora a part... que són les úniques treballadores que mai no tenen dies lliures... són un col·lectiu sense dret a vacances, amb disponibilitat “full time” i sense negociació col·lectiva... total... un xollo de feina!

Això del dia de la mare... és complicat... perquè toca allà cap a començaments de maig... que no se sap ben bé la data exacta d’un any per l’altre i cal estar una mica pendent perquè no se’t passi. Tot i que comptem amb uns grans aliats que es preocupen per nosaltres: els centres comercials. I com que saben que tenim massa coses al cap, s’encarreguen de fer-nos memòria que arriba el dia de la mare... i ens ho recorden amb prou antelació com perquè tinguem temps suficient de visitar-los i de comprar tot allò que ens han preparat perquè puguem demostrar quant estimem les nostres mares... Perquè tot això de “amb que te’n recordis jo ja en tinc prou” i “no cal que em compris res, amb que em truquis de tant en tant és suficient”... són frases trampa. Sí, els tentacles del consumisme no només ens colpegen a nosaltres... també ataquen les mares... i el seu subconscient espera que haguem passat pel Corte Inglés a comprar aquell pot de perfum que tenia una anunci tan maco... perquè regalar és senyal d’amor... i ens les estimem, oi?

I si la mare en qüestió a més és sogra... raó de més per complir amb els patrons consumistes... perquè al fill o a la filla se li pot perdonar que se n’oblidi... però... si té parella... llavors és culpa de l’altre... que ja se sap, que els gendres i les joves tenen molta mala baba... i segur que a la seva mare sí que li han comprat alguna cosa!

Les mares... estan sempre presents... que sembla que estiguin a tot arreu, que s’acaben assabentant de tot... que dius... com és que no l’han fitxada ja pel servei secret, si no se l’escapa ni una... i jo crec que és que tenen el do de la ubiqüitat, sí, que com que Déu va trobar que això de ser a tot arreu a la vegada era molt cansat... va dir... sabeu que?... que crearé les mares... i realment hi ha algunes que fan una feina de seguiment... divina!

I quan dic que estan a tot arreu, vull dir a tot arreu... i molt especialment al llenguatge! Perquè hi ha la tira d’expressions on apareixen les mares... que per exclamar diem mare meva!, quan ens anem del tema que estem tractant diem que ens hem anat de mare, d’aquell que ho vol tot diem que vol la mare i els pardalets i quan no ens ve de gust fer alguna cosa diem que ho faci ta mare!

I... mare meva! m’estic anant de mare i s’ha fet massa tard! Que encara he d’anar de compres que la meva mare es mereix la mare i els pardalets.

Bon cap de setmana i no sigueu garrepes... que mare només hi ha una!