Debat electoral

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #08 29/02/2008)

Aquesta setmana la vam començar amb el reconeixement hollywoodiense de la feina ben feta pel Javier Bardem... tot i que jo crec que hi ha d’altres que es mereixen més l’Òscar, perquè en Bardem ho fa molt bé, d’acord, però és la seva feina, que és actor... quants i quantes dels qui m’escolteu feu molt bé la vostra feina i mai no us han donat cap premi per això? Bé, com deia, hi ha d’altres que es mereixen un Òscar tant o més que en Bardem. Un Òscar per ser capaços d’actuar brillantment sense ser còmics... professionals. I és que dilluns passat ZetaPé i Rajoy ens van mostrar el seu enorme potencial pel món de la faràndula. ¿Qui més és capaç de mantenir una interpretació durant 90 minuts que faci que dos monòlegs entrecreuats es puguin vendre com si fossin un debat? Que vaja, si no és perquè són els millors actors per interpretar-se a ells mateixos, no sé què feien a la tele, perquè per dir el que deien, ja podien haver anat els qui havien escrit els monòlegs... perquè això de dilluns va ser una successió de missatges propagandístics intercalats i no un debat. Un debat és allò que van fer fa un parell de dies la Clinton i l’Obama. Apa que no hauria molat aquí trobar una foto del Rajoy vestit com va sortir l’Obama! Clar que amb la barba i la mala hòstia... més que a l’Obama, se semblaria a un altre que diuen que existeix, que té un nom semblant i que viu a no sé quin coi de muntanyes.

Però, malgrat aquest plantejament del cara a cara, va haver-hi moments simpàtics... que ens van oferir l’oportunitat d’aprendre coses. Per exemple, vam poder aprendre que les estadístiques, degudament “cuinades”, serveixen perquè un mateix fet es pugui mostrar des de postures antagòniques, en funció del grau de cocció de les dades... i quan Rajoy demostrava amb dades que quan ell va ser ministre va incrementar el nombre de policies, les mateixes dades, a la cuina d’en Zapatero mostraven que s’havia reduït el nombre de polis. O, amb les dades a la mà, resulta que l’habitatge està més car que mai gràcies als socialistes o que els preus han baixat la hòstia des que el PP ja no mana. Que jo voldria saber el telèfon del ZetaPé, per veure si m’acompanya la setmana vinent que signo la hipoteca i a veure si amb els seus comptes m’estalvio uns quants milers d’euros. En serio, eh, si algú té el telèfon, que me’l passi sisplau.

Una cosa curiosa és que hi ha temes que no surten als debats però que s’acaben colant per la porta del darrera. Per exemple, dilluns vinent, després de les lamentables morts de dimarts passat... la violència de gènere haurà de sortir al segon debat... tot i que amb les campanyes tan estrafolàries que han muntat els ideòlegs de la comunicació dels dos grans partits... algú pot acabar dient “quiero que esa niña que nazca en España no sea una víctima más de la violencia de género”.

Una cosa que vull destacar és l’alt nivell polític de les intervencions dels candidats i el gran esforç intel·lectual que fan durant la campanya. Per exemple, ahir mateix, la cap de llista per Barcelona del PP, retreia al PSC que està explotant l’embaràs de la seva cap de llista per Barcelona, perquè va presentar la campanya a la Maternitat, i que fins i tot la panxa de la Chacón surt al vídeo del PSC. I? No sé, com no sigui que ara els nadons venen amb un escó a sota del braç! I va l’altra i respon “l’atac” dient que la Nadal l’han posat aquí l’Acebes i el Zaplana perquè és capaç de dir coses com aquesta. No, sí tenim uns representats que no ens el mereixem! Això són arguments polítics! Bé, el que passa realment és que saben que en el fons no som més que una colla de babaus i que aquestes coses les trobem, fins i tot, divertides.

El que em va calmar una mica va ser constatar que els catalans som una peça fonamental del debat polític... En Rajoy va recordar el pacte del Tinell, tot i que no va explicar què havien fet ells perquè s’arribés a un pacte com aquell, i ens va recordar que han interposat la tira de recursos contra el nostre estatut perquè sembla que hi ha coses que de l’Ebre cap amunt són més inconstitucionals que de l’Ebre cap avall. I, per la seva part, el ZetaPé es va congratular que ens estava integrant a Espanya, que som més a prop que mai... que ja arriba l’AVE... Hòstia! Jo que creia que l’AVE era un tren i ara resulta que és una via! O potser és que ens estimen i per això ens maltracten... que això de la violència domèstica també ho patim com a poble.

Un altre tema que tampoc no va sortir al debat... va ser la qüestió de les drogues i com abordar el seu tractament social... i com gestionar la seva utilitat terapèutica... que ja fa massa temps que s’hauria d’haver posat fil a l’agulla... tot i que si guanya Rajoy això està molt clar... que el seu propi nom ho indica: MariaNo.

Que tingueu un bon cap de setmana i... moltes felicitats a Javier Bardem... per no haver-se dedicat a la política!

Quina setmana!

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #07 22/02/2008)

Aquesta ha estat una setmana ben moguda, amb un bon grapat de temes lluitant entre ells per ser el focus d'atenció, la notícia de la setmana... i com que no tinc clar quin d'ells ha guanyat, faré una petita repassada d'algunes d'aquestes coses...

Per començar, el poble kosovar ha decidit, per una àmplia majoria parlamentària, proclamar, de manera unilateral, la seva independència com a país. Cagondena! Ara que m’acabava de comprar un atles! Com deia, Kòsovo ja és un estat. I ràpidament els estats “propers” s’han pronunciat sobre el fet... tot i que de maneres diferents: americans, francesos, italians, anglesos i alemanys han reconegut d’immediat el nou estat... bé, els americans a part de reconèixer-lo s’han afanyat a deixar-ho tot ben inundat de banderes i dollars no sigui que se’ls avanci algú altre i no puguin convertir la nova república independent de Kòsovo en el seu protectorat a la vella Europa i... de pas... instal·lar-hi una base de l’OTAN. A l’altre extrem hi ha els russos que no reconeixen el nou estat perquè el seu estatus jurídic dins l’antiga Iugoslàvia de Tito era d’autonomia i no de república federada. Una excusa... per mirar d’oposar-se a que els Estats Units puguin tenir una gran base militar tan a prop. L’estat espanyol s’ha posicionat... més o menys... en contra... i no hi enviarà ambaixador... que... pobres nens kosovars! si no hi va l’ambaixador... com sabran els reis que els han de portar? Doncs això, que no els agrada la secessió dels territoris... no sigui que demà passat “es trenqui Espanya”. I és que aquesta opció del trencament l’han deixat entreveure alguns representants dels territoris amb ambicions d’autodeterminació, això és Euskal Herria i Catalunya, els quals han trobat paral·lelismes i s’han congratulat que hi hagi un model que mostri que és possible aconseguir la independència per la via pacífica. Pacífica... no sé... resulta que els serbis s’han posat dels nervis i han sortit al carrer a protestar contra aquesta independència i sota el crit de “no renunciarem a Kòsovo”, han cremat l’ambaixada americana a Belgrad on hi quedava algú que no ha pogut sortir. Pacífica... no sé si serà l’adjectiu que farem servir d’aquí a no res... i això d’emmirallar-nos en Kòsovo... tampoc no n’hi ha per tant! a Catalunya ja tenim fa molt de temps el que ara han aconseguit els kosovars... sí, nosaltres també som independents... de Sèrbia... de tota la vida

El segon gran tema de la setmana l’ha protagonitzat el “compañero Fidel” el qual a la seva columna del diari Gramma... “reflexiones del comandante en jefe” (òstia! òstia! l’espai mediàtic d’en Fidel Castro se’n diu “la reflexió”!!!) comunica a tot el poble cubà... i de pas al món... que “no aspiraré ni aceptaré... el cargo de Presidente”. Això sí que és una revolució... després de 50 anys el comandante diu adéu!!

I si aquest diu adéu, també aquest setmana hem dit hola al TGV. D’acord, el nom oficial és AVE, però això d’Alta Velocidad Espanyol... no m’acaba d’agradar... m’agrada més TGV. Al que anava, el TGV ha arribat a Sants des de Madrid en poc més de 2 hores i mitja i ha estat una festa... una festa per als 4 yuppies que han pogut prescindir del pont aeri i han pogut anar parlant pel mòbil amb la secretària mentre feien un update del software del portàtil amb la connexió a Internet via satèl·lit... Però el que no ha solucionat l’AVE és el problema de les rodalies. Aquesta setmana els de Fomento han admès que existeixen catenàries d’abans de la Guerra Civil... que més que catenàries s’haurien de dir quaternàries... Doncs això... els usuaris de rodalies... que són 50 vegades o 100 o 200 vegades més que els usuaris de l’AVE i que tenen un perfil més de classe treballadora... aquests continuen patint la crua realitat que fa que coincidint amb l’arribada del primer TGV a Sants, a un altre Sant... Sant Celoni... un tren s’estigués prop de 3 hores aturat per un “problemeta” o que anar de Barcelona a Vic costi el mateix temps que anar fins Saragossa amb el TGV o que anar de Barcelona a Figueres sigui una experiència única i que pugui durar... com fins a Madrid. Però fem festa... que el primer TGV ha arribat puntual... bé... aquí tenim un concepte de puntualitat ben curiós... perquè arriba amb 16 anys de retard... I ara a esperar uns quants més fins que puguem enllaçar amb França... que és el que realment interessa.

I per acabar la setmana... avui ha començat la campanya electoral... sí... ha començat avui... això dels darrers... mesos no era campanya, no... era... una altra cosa. Bé, al que anava... avui ha començat la campanya... que és aquell període de temps en què, parafrasejant Quim Monzó, podem dir que “si un polític promet crear centenars de milers de llocs de treball, l’adversari iguala l’oferta i afegeix audífons per als votants de menys de metre seixanta, i el primer contraataca amb una rebaixa fiscal i revisions odontològiques per als sords...” I després s’escandalitzen quan alguns ciutadans posen el seu vot a la venda a eBay... Si és que les eleccions tenen molta tela... però això ho deixarem per a la setmana vinent, que és tard i he d’anar a veure com va la meva pàgina de subhastes.

Bon cap de setmana...

El dia dels enamorats

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #06 15/02/2008)

Ahir va ser Sant Valentí, el dia dels enamorats (us heu fixat que en anglès mola més: Saint Valentine, com el whisky) i, és clar… tots els enamorats estaven obligats a fer-se regals. Sí, no està escrit enlloc ni hi ha cap llei que obligui, però… ai si no te’n recordes de complir amb la tradició…amb la tradició que ens imposen els comerços, que entre el Nadal i el “ja és primavera”, calia fixar alguna data que ens fes gastar!

Com moltes altres festes emmarcades dins el santoral catòlic... aquesta celebració té l’origen en un ritual de fertilitat del camp de l’època dels romans... i s’adapta amb la commemoració d’un paio, Sant Valentí, que es dedicava a casar cristians a les catacumbes cap al segle III. El que no m’explico és com és que l’Església, que darrerament està tan bel·ligerant contra tot allò que no s’atingui als seus principis i dogmes, no s’ha plantejat estar en contra d’una celebració que fomenta les relacions prematrimonials, pecaminoses... que ja sabem tots amb quina intenció fem els regals, oi? Això a l’Aràbia Saudí sí que ho han vist... i com que això resulta antiislàmic, han prohibit la venda de coses vermelles per Sant Valentí, incloent-hi el paper de regal i les roses roges... que al mercat negre s’han pagat a preu d’or...

Bé, al que anava, per Sant Valentí tots els homes sabem que si no li regales res, per molt que ella insisteixi en què no cal... si no li regales res, no et menges una rosca... com a mínim fins que ho puguis compensar... per Sant Jordi... i com que més val prevenir, tot i ser conscients que els comerciants ens estan manipulant i que al nostre país, a Catalunya, el dia dels enamorats és per Sant Jordi, tot i això, caiem en les urpes del consumisme i fem un regalet... per si de cas.

Tots tenim un amic d’aquests que van de guais i d’independents: – “jo els regals els faig al llarg de l’any, no quan m’ho diuen”. Que te’l quedes mirant i penses: quins regals fas tu al llarg de l’any, fantasma!, si no li has comprat res des de... des de Sant Jordi de l’any passat! Que n’ets de fals! Bé, per als que ens resignem a sucumbir a la pressió comercial, no us penseu que resulta fàcil trobar el regal adequat... la pots cagar fàcilment i si la cagues i allò que has comprat no li agrada!!! ...res fins a Sant Jordi. Però per evitar que això passi, les dones, com que saben que som poc originals... acostumen a donar-nos pistes que ens facilitin la tria... i deixen anar frases del tipus: –“L’altre dia vaig veure a la botiga de la cantonada uns pantalons ocre amb ratlles pistatxo i detalls fúcsia que m’anirien de conya amb la brusa merenga aquella que mai no sé amb què posar-me...” que se’t queda cara de gilipolles mentre penses ...de què m’està parlant? ...deu ser que no vaig anar a classe el dia que van explicar els colors de l’Arc de Sant Martí, segona part !!!!

A més, és molt desagraït això de regalar en dates predeterminades... perquè els comerços, que saben que no vols esperar fins Sant Jordi, han inflat els preus i és molt fàcil que l’endemà surtis a passejar i t’ho trobis al 50%... Total, que t’has deixat una pasta i ella acaba pensant que ets un garrepa que li has comprat això perquè estava bé de preu!

Però el pitjor de buscar un regal és la tortura psicològica que suposa haver d’enfrontar-se a aparadors especialment decorats per l’ocasió on els pantalons de no sé quin coi de color no es veuen perquè milers d’ossets vermells acompanyats de milers de cors també vermells amb lletres daurades que diuen “t’estimo” els han envaït. Que no es pot ser més cursi... Que penses... que només sóc jo qui troba això una horterada? i.. on eren guardats aquests ossets i cors tot l’any? Que a més d’una horterada cursi és una putada, perquè això explica que als comerços sovint només tinguin “el que queda a la botiga, al magatzem no ens queda res”... és clar, si no hi cap, si el teniu ple d’ossos!

De totes maneres, això dels regals del “dia dels enamorats” és més cosa de nuvis... després, amb el matrimoni les coses es veuen diferents. I és que el matrimoni canvia la perspectiva de les coses... Així, podríem parlar d’un abans i d’un després... Abans... ella et diu coses com... “t’estimo tant que em deixes sense alè” que després es converteix en un “no em deixes respirar”, o del “vull estar sempre al teu costat” passem al “tira’t cap a l’altre costat”, o això de “no m’imagino la vida sense tu” passa a ser “no entenc com puc viure amb tu”. I és que ja ho deia en Groucho Marx: –“Hi ha matrimonis que terminen bé... i n’hi ha d’altres que... duren tota la vida”.

Però això no és més que la broma fàcil, la veritat és que els homes preferim la vida en parella, des de l’inici dels temps... si no mireu l’Adam, que per a ell el paradís es trobava on estigués l’Eva... sense importar el preu a pagar. I no oblideu que “la mesura de l’amor és amar sense mesura”.

Bon cap de setmana i estimeu-vos... tot l’any!

Aigües menors

(RS94.6 Anem per feina “La reflexió” #05 08/02/2008)

Aquesta setmana ha estat una setmana passada per aigua... i no... no m’he begut l’enteniment. El que vull dir, és que l’aigua, o més aviat la manca d’aigua a curt termini, ha marcat una mica l’agenda dels mitjans de comunicació. I és que dimarts, la Conselleria de Medi Ambient va declarar l’entrada en fase d’excepcionalitat 2 del sistema Ter-Llobregat. Això situa l’estalvi d’aigua en un lloc central i estableix un marc en el qual els Ajuntaments del país estan recorrent a mesures extremes per prioritzar el consum de les persones. Mesures extremes com prohibir omplir les piscines, tancar el subministrament de les fonts ornamentals o limitar els regs de parcs i jardins a aquells que es puguin fer amb aigua recuperada. I per fer front a aquesta situació de manca d’aigua, ara es recuperaran pous, s’ampliarà la xarxa de regeneració d’aigües... Ara! Què passa? Que ningú no s’ho veia venir... que la sequera anava a més? O és que per fer-ho amb més gràcia ens esperem a estar amb l’aigua al coll, abans d’actuar sobre les nostres infraestructures hidrològiques?

De totes maneres, no cal alarmar-se prematurament. La Generalitat ja ens ha explicat que si continua sense ploure... cap al juny podrien començar les restriccions. Cap problema, perquè per aquelles dates, si tenim set, ja podrem agafar l’AVE i anar a prendre unes aigües per la “meseta”.

Bé i amb això de les restriccions, a Sabadell, juguem amb una mica d’avantatge que ens permetrà resistir una mica més: el consum mitjà per persona i dia de Sabadell és inferior a la mitjana del país, així que l’aigua ens durarà més temps. Però aquesta dada... si pensem una mica en què gastem majoritàriament l’aigua a casa i ho relacionem amb el fet d’estar per sota la mitjana... a mi d’entrada se m’acut una explicació... que explica també l’èxit de vendes de les perfumeries de la ciutat !!!!

El cas és que la “Virgen de la Cueva” ha d’estar molt bé a la seva cova, perquè l’últim any no ha sortit gaire per anar a treballar. Que si continuem així... m’imagino d’aquí a ben poc un nen entrant a casa cridant:

-Avia, saps això que surt de l’aixeta... doncs ho estan llençant des de dalt!

i l’àvia responent...

-Se’n diu pluja... que no t’ho han explicat a classe... d’història?

Bé, una miqueta si que va treballar... diumenge passat més o menys a l’hora de la rua... més que res per tocar... allò que no sona, que en temps de carnaval és el que toca... i si algú es va molestar per aquestes quatre gotes mal escampades... ha de recordar que és ben sabut que “mai no plou a gust de tothom”.

Però tornant a les mesures per combatre la manca d’aigua, una altra mesura consisteix a portar aigua amb vaixells des d’Almería. Des d’Almería!!! Deu ser que amb el canvi climàtic ha canviat el lloc on es troba l’aigua... ara on hi ha aigua... és al desert!!! Per això a Almería en tenen prou com per vendre’ns una mica. A veure si ara resultarà que també als Monegros hi ha aigua i a algú se li acut construir una rèplica de Las Vegas, amb casinos, camps de golf i parcs aquàtics !!!! És clar que tenint en compte com són els nostres veïns “mañicos”, ho faran igual... encara que no hi hagi aigua... que això de l’entorn no ha de ser un impediment! I, en conseqüència, fan coses com organitzar una exposició universal al voltant de l’aigua, l’any de la pitjor sequera de les últimes dècades..., bé, potser així plourà, perquè ja se sap, sempre plou sobre mullat. Però si el temps no millora... o més aviat si no empitjora, ben aviat ens haurem de dutxar amb gasosa... la qual cosa no està tan malament... que si comences a saltar i a moure’t molt ràpid... de seguida fa escuma!

En qualsevol cas, som uns quants als quals les restriccions d’aigua ens preocupen... ens preocupen relativament. Que no surt aigua de l’aixeta... doncs baixes al bar, que allà tenen unes altres aixetes de les quals sempre raja un líquid que també treu la set... i que no és tan insípid... I quan surti aigua de l’aixeta... continuem amb l’altre líquid, que s’ha d’estalviar per al futur... que cada gota compta!

Bé, per anar tancant i mirar de treure l’aigua clara: cal recordar que el nostre clima mediterrani té això, sequeres periòdiques... (i si no que li preguntin a en Ronaldinho... que la seva sequera si que dura!)... i més tard o més d’hora acabarà plovent. El que molt em temo és que quan comenci a ploure, com que fa tant de temps, la pluja no se’n recordarà de com s’ha d’aturar i potser tornarem a parlar de l’aigua com a protagonista... però amb una altra modalitat... en forma d’inundacions... perquè, com molt sàviament deia en Raimon “al meu país la pluja no sap ploure”.

Bon cap de setmana... i tanqueu l’aixeta!

Temps de carnaval

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #04 01/02/2008)

Un cop més, com cada any, ha arribat el Carnaval. Bé, com cada any... més o menys, perquè la data va canviant. I és que tothom té molt clar quan toca la revetlla de Sant Joan, o la Diada de Catalunya, però el carnaval no. El carnaval és més o menys cap al febrer i és que no té una data fixa sinó que guarda relació amb la Setmana Santa que també és variable. I és que en ple segle XXI, quan fa segles que el món occidental va decidir adoptar un calendari comú, hi ha uns senyors, els de l’Església, que continuen tenint en compte el calendari lunar per col·locar la commemoració del patiment i crucifixió de Jesús. El calendari lunar!!! No, si al final, si et fixes en aquests detalls, entens que aquesta colla d’homenots vestits amb sotanes negres estiguin en contra de les noves formes de família, dels matrimonis homosexuals, de l’avortament... de les coses de la vida d’avui.., És clar, si el seu calendari és basat en la lluna... és d’esperar que es comportin com a llunàtics, no?

Bé, al que anava, el Carnaval. El Carnaval és aquesta festa en la qual la gent es disfressa de qualsevol cosa per fer gràcia... tot i que de vegades en comptes de fer gràcia el que fan és pena. Sí, perquè ja em direu si no, què fa, en una rua de Carnaval, un pare de família embotit dins un vestit de Superman dues talles més petites del que li convindria... que te’l mires i dius... hòstia! què currat!, si fins i tot va marcant la “xocolatina”! Però no, el que passa és que el vestit li comprimeix l’abdomen de manera que li quedarà un hematoma amb forma de quadrícula com a mínim... durant tota la quaresma. Toma penitència! I la mare, com no podia ser d’una altra manera, va... de Ventafocs!!! Normal, si tothom sap que Superman i la Ventafocs són companys inseparables!!!! Ara bé, els veritables protagonistes de les rues de carnaval són els nens. Els nens es disfressen del que volen... del que volen els pares. Que després, quan passa el temps i tens 16 anys va la teva mare un dia i treu aquell vídeo beta de “quan vas sortir al Carnaval” que se’t queda una cara de dir “com pot ser que em deixés posar això?” i... “i perquè m’ho recorden ara que ja ho havia superat?”... però el pitjor de tot és quan al vídeo apareix la teva mare vestida de la Ventafocs!

El carnaval ofereix escenes, si més no, curioses... Que tu vas la nit de carnaval passejant tranquil·lament pel carrer i, de cop i volta, en girar una cantonada, et trobes amb 20 “tios” vestits de dona... lletja... i hòstia!, això et marca per tota la vida. Se suposa que fan gràcia però... potser és que jo no tinc sentit de l’humor o que els manca una mica d’imaginació. Collons, que no hi ha d’altres disfresses???

El Carnaval era el temps de la transgressió, de la festa i la xerinola, del menjar i del beure sense límit, previ al període de penitència i de recolliment de la quaresma que ve determinat per... la lluna. Bé, això potser era abans, ara ens hem quedat només amb la primera part... la transgressió, vale, la festa, per suposat, menjar, d’acord, i beure... doncs això... a beure. L’altra part més dura, la deixem per qui la vulgui, que a nosaltres no ens acaba de fer el pes això del calendari lunar...

Però això del Carnaval no és només festa i rues, no. El Carnaval és tradició. I com a tal, forma part dels actes “culturals” de les escoles d’arreu el país, que els nens no han d’oblidar qui som i d’on venim i, com que l’escola prepara per a la vida, aprofiten la setmana de carnaval per anar-los acostumant a fer coses absurdes... per tradició:

- “A veure, Pau, demà has de venir al cole amb corbata”
- “Però és que demà tenim natació”
- “És igual, que ho ha dit Sa Majestat el rei Carnestoltes”

I l’endemà amb pijama... que això sí que té avantatges, que els pares podem dormir un quart d’hora més, que no cal que es canviïn... del llit al cotxe i cap a classe! I un altre dia amb una sabata i una espardenya... que molt pràctic no és, no, però els nens acaben cansats de forçar la posició dels peus i és més fàcil fer que se’n vagin a dormir d’hora. I en Carnestoltes també ordena que un altre dia les nenes duguin bigoti i els nens vagin amb els llavis pintats... que això explica allò dels 20 paios disfressats de tia... que no és per fer gràcia, no, és per mantenir vives les tradicions!

I el que és una altra tradició és aprofitar la rua per criticar, amb sarcasme, ironia i intel·ligència, aquelles coses que els Alcaldes poden no haver fet del tot bé i mai no pot faltar alguna comparsa dedicada als Ajuntaments... Tot i que si ens fixem en aquest darrer any, entre el Quart Cinturó, la Festa Major, el Parc de Salut, la Fira Sabadell i un llarg etcètera, potser aquest any la rua serà monotemàtica al voltant de la figura de Sa Majestat el rei Carnestoltes Bustos !!!!

Apa, gaudiu del Carnaval... i ens veiem diumenge a la rua... (que jo aniré de Superman!).

Que tingueu un bon cap de setmana!