Internet

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #24 27/06/2008)

Us heu parat a pensar com de ràpid ha evolucionat el món en els darrers anys... De fet, quan al 1981 IBM va treure al mercat el primer PC... ningú no podia imaginar que al 2008 hi hauria més de 1.200 milions d’usuaris d’una cosa anomenada Internet! I el boom d’Internet ha anat parell amb l’expansió d’altres tecnologies, com ara la telefonia mòbil, o la televisió per cable o per satèl·lit... que quan jo era petit, la televisió tenia 2 canals... i si, després de veure l’episodi setmanal de Mazinger Z no en tenia prou i em volia quedar més estona davant la ‘caixa tonta’, el meu pare acabava dient “ves a jugar al carrer, que et quedaràs tonto!” I avui dia, resulta que els joves que ara tenen 20 anys, han vist 20.000 hores de televisió, han jugat 5.000 hores amb una videocònsola, ha parlat unes 5.000 hores per telèfon i han enviat i rebut uns 250.000 SMS... que això sí que té mèrit, perquè costa molt d’entendre, que els missatges acaben sent “t q m, xxx” i... així fins a dos cents cinquanta mil !!!!

Doncs bé, tota aquesta gent que ens ve al darrera com un tsunami i que són nadius digitals, no acaben d’entendre certes pràctiques “arcaiques”... M’explico amb un exemple d’un amic que explicaré en primera persona perquè sona més fàcil: l’estiu passat, de vacances, vaig dir... “enviarem una postal a l’àvia”, a la qual cosa el meu fill de 8 anys va dir... “i perquè no la truques?”... i jo l’hi vaig explicar... “perquè li farà il·lusió rebre una targeta postal, que això de les postals és una tradició, bla, bla, bla”... Quan vam iniciar el procés d’enviar la postal... encara va flipar més... primer has d’anar a comprar una tarja postal, després buscar un lloc on comprar un segell... i aquí torna la pregunta, “però perquè no la truques?” “que no, que és més maco això de la postal”, després cal trobar una bústia on dipositar la postal... “i perquè no la truques?” “que no, que li farà més il·lusió la postal”... finalment, quan les vacances es van acabar, vam anar a visitar l’avia, i vaig fer la pregunta de rigor “que t’ha arribat la postal?” “no”... i el meu fill... “veus, ja et deia jo que la truquessis”... i és que aquests nens estan acostumats a la immediatesa que ofereixen les noves tecnologies i fins i tot el correu electrònic els sembla una mica “antiquat”... No fa gaire, es va fer una enquesta a nens de primària sobre Internet i les noves tecnologies, i a la pregunta “què és el correu electrònic?”, les respostes més significatives eren “allò que el meu pare té a la feina” o “serveix per quan no te’n recordes del Messenger d’algú, preguntar-li”... i és que el correu és això... correu, i no deixa de ser una versió ‘tecnologitzada’ de la postal... que has d’anar a buscar a un lloc on es pot estar esperant... tot el temps que calgui... sense garanties que el destinatari el miri avui, demà... o mai... i els nostres joves estan acostumats a portar el mòbil a la butxaca i a enviar i rebre SMS que són instantanis... i ara que s’estan estenent les xarxes WiFi de lliure accés per cada cop més punts dels municipis... i que els terminals de telefonia tenen cada cop més prestacions... ja hi ha molts joves que porten el Messenger a la butxaca... així que això d’enviar correus... sembla una pràctica del segle passat...

Jo, com que no vull perdre el tren, vaig anar a una interessantíssima jornada sobre com podem utilitzar les eines d’Internet i altres tecnologies per estar “al dia” i millorar professionalment... i vaig veure, gràcies a un ponent que curiosament era d’aquí, de Sabadell, que era necessari fer un pas endavant i explotar al màxim totes les possibilitats que existeixen per fer la feina de manera més efectiva, disposant de més informació i compartint més fàcilment la teva experiència amb la d’altres... En resum, que ara utilitzo el paquet d’iGoogle que em facilita molt la vida, perquè tinc el Google Reader per llegir les subscripcions d’RSS, el Gmail per enviar i rebre correus, el Gtalk, el Messenger i l’Skipe, per comunicar-me, el Blogsearch per trobar qui diu què a la xarxa, mantinc el meu perfil actualitzat al Facebook, al MySpace i al LinkedIn, que les xarxes socials són molt importants, tinc un bloc per compartir les meves experiències o idees... penjo fotos a FlickR i a Picassa i sovint, faig muntatges en vídeo que pujo a Youtube... total... que gràcies a en Genís, ara no em queda prou temps per fer la feina... ni per anar a fer unes cerveses al bar... però... tot sigui per no perdre el tren dels avenços tecnològics...

Bon cap de setmana i, ens trobem a la xarxa !

Vacances escolars

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #23 20/06/2008)

Ja són aquí les tan esperades vacances escolars... tan esperades i tan temudes, que tot depèn des de quina òptica t’ho miris.

I és que allò que els escolars de totes les edats esperaven amb tantes ganes... que aquestes setmanes el calendari s’ha convertit en un compte enrere, les merescudes vacances d’estiu, per als pares són, com a mínim, desmesurades. Perquè ara que està tan de moda això de la conciliació de la vida laboral i la familiar... intentar conciliar qualsevol vida laboral amb tres mesos de vacances del nen, sembla una mica... impossible! Tot i que com que la feina ha evolucionat molt... i ja no treballem com abans, que ara som experts en allò que s’anomena “habilitats directives”... hem aprés a acarar les situacions de conflicte amb noves maneres, amb noves eines i amb tots aquest recursos de la gestió moderna... en resum... que com ens han ensenyat a delegar... deleguem això de fer-se càrrec dels nens... i ho deleguem... en primera opció als avis... que ja se sap... tota una vida dedicada als fills per obtenir com a recompensa... tota una jubilació dedicada als nets. Si no hi ha el recurs avis... llavors deleguem aquesta tasca en... els casals d’estiu, els cursos d’activitats diverses... tot i que aquestes delegacions són de pagament, amb la qual cosa, aquestes “meravelloses” vacances escolars dels nostres fills no només ens provoquen estrès per tot allò que hem de fer per garantir que mentre continuem treballant algú se n’ocupa d’ells, sinó que també afecta la nostra economia domèstica... sovint amb tarifes salvatges... però què podem fer... Jo crec que si ens donessin als pares també tres mesos de vacances... no sé... ben pensat... no sé si estem preparats per a una cosa així...

En qualsevol cas, any rere any ens trobem amb la necessitat de gestionar la desigualtat de temps... desigualtat perquè als nens els hi sobra temps per fer de tot i més i als pares ens en falta per organitzar la vida familiar... i continuar treballant... no si al final està clar que el problema és haver de treballar... bé al final i al principi, que ja sabeu que el treball és un càstig diví... Bé, això, que cada any ens trobem amb la mateixa situació... els nostres horaris i els dels nens col·lisionen... i aquest any, per fer-ho amb més gràcia, hem avançat la situació al dijous... no sigui que tinguem per endavant tot un cap de setmana per planificar com abordar la situació... no, millor comencem des de dijous al migdia... que ens va la marxa.

I, parlant de marxa, segur que hi ha molta gent que marxa de pont, que aquest any Sant Joan fa que encetem les vacances escolars amb un bonic pont perquè tinguem prou temps per anar a tirar petards... que és curiós, que tothom es queixa de la crisi i la majoria diu que té problemes per arribar a final de mes, però a les botigues de venda de petards hi ha cues que ni a les gasolineres quan s’anuncia vaga de transportistes... i la penya surt amb unes bosses que dius... vinga... a cremar el barri... i la nòmina !!!! Que jo no acabo de trobar la gràcia a això dels petards... bé dels petards... en molts casos de la pirotècnia, que hi ha gent que són uns autèntics professionals i comencen... amb una traca, combinada amb una font lluminosa que troba continuació amb uns coets que pugen cel enlaire per esclatar en una simfonia de colors que es complementa amb un volcà que desprèn fum de colors canviants que quan els veus com gaudeixen... dius hòstia... com s’ho ha passat aquest paio els darrers 10 minuts !!!! ...i per només 300 euros !!!

En fi, que tenim per endavant un cap de setmana llarg... per fer el petard sense que estigui mal vist, per marxar de pont... amb el cotxe carregat d’explosius, per cremar la pasta ...sense que ens importi el soroll de fons... i per plantejar-nos com ens organitzarem a partir de dimecres quan haguem de tornar a la feina.

I acabo, que és divendres i encara he d’anar a comprar petards, he de carregar el cotxe per anar a fer cua a l’AP7 i he de trucar les àvies per veure què fan dimecres...

Bon cap de setmana, petards!

Divendres 13

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #22 13/06/2008)

No sé si heu parat atenció a la data... però avui és divendres 13... sí, ja sé que aquí el dia ‘xungo’ és el dimarts 13, però com que la globalització és un fet i els americans s’estan fent els amos del món... el divendres 13 també és un dia... preocupant... bé, preocupant si ets superticiós!

Jo... jo no sóc supersticiós... que això de ser supersticiós... porta mala sort! I no és només un joc de paraules, no... és una convicció. M’explico... si et repeteixes mil cops que avui, pel fet de ser dia 13, et passarà alguna cosa dolenta... segur que t’acaba passant qualsevol desgràcia, perquè et dedicaràs a treballar perquè sigui així. Perquè a veure, per començar... qui va decidir que el 13 era un número dolent? I perquè tantíssima gent li va fer cas... si ara jo decideixo proclamar als 4 vents a partir de demà que el 27 és el número de la mala sort... ningú no em farà ni cas... i si algú em fa cas serà per petar-se de riure i per dir que m’he begut l’enteniment... però el paio que va dir el mateix per al 13... aquest sí que tenia influència... Fins i tot, hi ha gratacels que no tenen pis 13... bé, pis 13 sí que n’hi ha que l’ordre dels números és l’ordre dels números... el que passa és que li col·loquen el 14... com qui no veu la cosa... o fins i tot trobem megacampions del motociclisme que asseguren haver guanyat 12+1 campionats del món...

Però no s’acaba aquí la cosa... i la data d’avui és perfecta per dedicar-hi uns minuts a pensar una mica perquè som supersticiosos... perquè per molt que no volguem admetre-ho... tots, absolutament tots, som supersticiosos... De totes maneres, hi ha dos tipus de persones supersticioses: els supersticiosos perquè sí i els supersticiosos per... si de cas. Perquè qui no ha escoltat algun cop algú que diu “Jo no sóc supersticiós, però no deixo les tisores obertes... per si de cas!” Què vol dir “per si de cas”? O quan veiem un gat negre allà davant... canviem de vorera per si de cas, no passem per sota una escala... per si de cas, quan ens llevem posem a terra primer el peu dret... per si de cas, no obrim el paraigües dins de casa... per si de cas, si aboquem la sal damunt la taula, Déu no ho vulgui, hem de tirar un grapat de sal per sobre de l’espatlla... per si de cas. Que ben mirat... aquí ja comencen les contradiccions... perquè resulta que si et cau la sal... porta mala sort i per contrarrestar aquesta mala sort el que cal fer és tirar més sal... però per sobre l’espatlla. Que el problema sembla que rau en quan la sal cau sobre la taula... però i si estàs a un restaurant i quan tires la sal per sobre l’espatlla cau a sobre d’una altra taula... què passa? S’anul·la la mala sort o es multiplica per dos?

Hi ha d’altres fenòmens d’aquests que tenen serrells pendents de concretar. Per exemple, si trenques un mirall tindràs 7 anys de mala sort... i si el mirall és d’aquests d’augment què? I si era un retrovisor... la mala sort et vindrà pel darrera? O un altre consisteix en que si et mira un borni tindràs mala sort... i si són dos? És doble mala sort o s’anul·len? I si un borni mira un gat negre que li creua pel davant... qui surt pitjor de la trobada? Bé, que hi ha algunes coses poc concretes...

I hi ha algunes d’aquestes supersticions que estan... podríem dir... antiquades... per exemple, si trobes una ferradura... això és bona sort... una cosa, quants de vosaltres s’han trobat mai una ferradura pel carrer... cagarros de gos, els que vulguis, però ferradures !!!! I parlant de cagades de gos... trepitjar merda també era bona sort... i dic era perquè actualment hi ha carrers on el que sembla un miracle és no trepitjar-ne cap... però bé això ja no és superstició... això és que hi ha alguns propietaris de gossos que són molt maleducats!

Bé, també hi ha versions modernes d’aquestes supersticions que seguim... per si de cas... qui no ha rebut un correu electrònic d’aquells que t’expliquen que no-sé-qui va trencar la cadena i llavors se li va cremar la casa just l’endemà que li havia vençut l’assegurança i quan sortia corrent del pis el va atropellar un cotxe... i tot per no haver reenviat un senzill correu a 20 persones... que penses... mira que arriba a haver-hi gent burra! Com poden creure en aquestes tonteries... ai! però “bueno”... vaig a reenviar-lo... per si de cas!

Bon cap de setmana i aneu amb compte... per si de cas!

666

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #21 06/06/2008)

Avui és el dia 6 del mes 6 i en dues ocasions, una pel matí i una altra per la tarda han estat les 6... tot plegat tres 6... o el que és el mateix 666, el nombre del diable... i el motiu de començar així la reflexió d’avui no és perquè tingui una sobredosi de programes d’esoterisme, no... és perquè el diable s’ha tornat a personificar en un personatge públic dels mitjans de comunicació espanyols... i com no podia ser d’altra manera... ha triat en Pedro Jota... I és que ahir el diari El Mundo obria la portada destacant la campanya que la Generalitat i altres organitzacions han encetat per fomentar l’ús social del català entre els nouvinguts amb el lema “Parla’m en català”... i com que hi havia pel mig la mà del senyor de l’avern, la portada del pamflet d’en Pedro Jota titulava... “Campanya de la Generalitat perquè els immigrants rebutgin l’espanyol”. I dins el cos de la informació, per posar-li un nom al text que seguia, destacaven negativament que es fomenti l’ús de la nostra llengua entre els immigrants amb arguments tan clars com que aprendre català serveix per ajudar als nens que van a escola o per facilitar les relacions socials... Tot plegat... perillosíssim... Jo no sé quins diabòlics interessos mouen a tota aquesta colla de la caverna mediàtica, però el que sí que puc constatar és que no desaprofiten la mínima ocasió per carregar tintes contra Catalunya, amb l’únic objectiu d’encabronar la gent de la resta de l’estat espanyol i fomentar la catalanofòbia... Que resulta paradoxal que aquesta colla, l’eina de treball dels quals és el llenguatge, o el que és el mateix, les paraules, desconeguin, segurament per pròpia voluntat moltes paraules... paraules com tolerància, pluralitat, riquesa lingüística, diversitat, respecte, democràcia... Bé... tornant als interessos de la seva mala fe... igual sí que estan clars els interessos... el Pedro Jota i d’altres destacats personatges de la faràndula comunicativa més carca, tanquen files amb el sector ultra del PP espanyol... aquells que sostenen que l’espanyol és una llengua perseguida a Catalunya...

Potser estaria bé que vinguessin a fer un tomb per Barcelona a veure si se senten perseguits per parlar en espanyol... però potser no tenen cap interès a venir perquè igual s’adonarien que la llengua que perilla és la nostra, el català... i veurien que és molt més fàcil prendre un “cortado” que no pas un tallat... o que només el 2% de les pel·lícules que passen els cinemes són doblades al català... i la seva integritat espanyolista els desaconsella conèixer la veritat... és millor, segur que com a mínim més rendible, fer demagògia barata sobre la realitat lingüística de Catalunya.

En qualsevol cas, sembla que comencen a estar de pega... perquè un altre destacat membre de la caverna mediàtica espanyolista, en Jiménez Losantos, porta uns dies seient al banc dels acusats... que ja té gràcia la cosa, que amb totes les bestieses que ha deixat anar a tort i a dret aquest individu... hagi acabat anant a judici... demandat per injúries greus per un membre del seu estimat partit... tot i que és un membre del sector, podríem dir, més centrista, que també ha estat víctima predilecta de l’ultradretana postura d’en Losantos...

Sigui com sigui, sembla que no ha aconseguit enredar la Sala i el fiscal va deixar clar en la segona i darrera sessió del judici que el que Losantos intenta defensar sota l’aspecte de la llibertat d’expressió és, en realitat, el seu dret personal a insultar a qui li vingui de gust... Pel que sembla... serà un gust que li sortirà per “un pico”... ja tocava... Fixeu-vos si les ha fet de grosses que fins i tot la conferència episcopal s’està plantejant la situació de la COPE... al final... tots aquests manipuladors de la realitat sembla que acaben desemmascarats... i la seva màscara no és com la de “El Zorro”... no, que aquests no tenen bones intencions.

De totes maneres, encara hi ha molta feina a fer per posar les piles a la societat catalana i, som molts, els que ens passem de manera quasi automàtica a parlar en espanyol quan l’interlocutor té dificultats amb el català... quan en la majoria de casos el millor que podríem fer és mantenir la nostra llengua per ajudar-los en el seu procés d’aprenentatge. I pel que fa a les empreses... l’odissea de l’Ulises semblarà un passeig en les golondrines si la comparem amb el camí que ens queda per recórrer... sobretot si tenim en compte que les grans empreses... com la Warner o l’Ikea... semblen ignorar l’existència del català... si fins i tot la premsa catalana la llegim majoritàriament en espanyol... En fi, que tenim molta feina per fer i molts enemics amb les estilogràfiques ben esmolades...

Bon cap de setmana i... traieu la llengua !