Sant Jordi

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #15 25/04/2008)

Us va agradar el llibre que us van regalar per Sant Jordi? I la rosa? De possibilitats, la veritat és que n’hi havia moltes i de ben variades. I és que com cada any, dimecres, els carrers de la nostra ciutat es van omplir de llibres i de roses.

Jo personalment, hi ha tradicions que no les acabo de veure clares, com això de Sant Jordi... m’explico... el tema de Sant Jordi és... estrany. Aquest Jordi en qüestió, era un soldat romà que va viure entre els segles III i IV després de Crist allà a les terres de Capadòcia, que es va declarar cristià i els romans de l’època, que de comprensius no en tenien gaire, se’l van pelar tot torturant-lo... i aquest martiri va ser el que li va comportar que el fessin sant a finals del segle V. Després resulta que va matar un drac que s’estava cruspint de mica en mica la població de... Montblanc, segons el costumari català, allà cap a l’edat mitjana i que no se sap ben bé com fa no se què amb una rosa... És clar, aquestes coses passen a diari... perquè desprès anem dient que en Tolkien tenia una imaginació prodigiosa... si arriba a ser català... llavors sí que hauríem “flipat”!

Però és igual, perquè al cap i a la fi, Sant Jordi és una festa comercial... on el més important és vendre moltes roses i molts llibres... i si de pas ens podem omplir la boca dient que aquest país és l’hòstia consumint literatura, millor que millor, que ja sabeu... “llegir ens fa + grans”, que ho diu la Generalitat! Tot i que per moltes vendes que hi hagi... l’últim estudi d’aquella gent que fa estudis seriosos diu que resulta que el 40% dels catalans no llegeix mai... a mi personalment aquesta dada em va sorprendre, perquè jo sóc un lector compulsiu i no entenc la gent que no ho fa. Jo tinc la necessitat constant de llegir... llegeixo els noms dels carrers per on passo, la publicitat de l’Alcampo, del Caprabo i de qualsevol que es digni a dipositar el seu opuscle a la meva bústia... i que me’n dieu de les etiquetes dels pots de xampú... qui no se sap la composició de tot allò que hi ha... al lavabo?

Però vaja, això dels llibres està molt bé, que promocionar la possessió de llibres és de pobles avançats... i no he dit promocionar la lectura, no, perquè comprar un llibre no és sinònim de llegir-lo. Per Sant Jordi, si no compres un llibre et pengen l’etiqueta d’inculte per a tot l’any, així que... tots de compres... I comprem de diverses maneres... Hi ha alguns que van d’intel·lectuals i que compren clàssics... qui no té en algun prestatge un exemplar del Quixot? ...sense estrenar! ...però majoritàriament es compren aquelles obres que les editorials promocionen independentment de la seva qualitat i que perquè semblin més “guais” en diuen best-sellers. Que un llibre... “normalet”... es ven a cabassos... doncs se l’encarrega al mateix autor un altre llibre i s’edita un milió d’exemplars... apa, sense por! També hi ha compradors compulsius de llibres dels que anomenem “autors consagrats”... vaja, que Isabel Allende escriu un assaig sobre la cocció dels bunyols a foc lent i segur que apareix a la llista de llibres més venuts... Si l’ha escrit l’Allende... deu ser bo!

I un tercer grup de compradors de llibres el componen els que compren els llibres dels “autors mediàtics”, que per ser justos jo crec que hauríem de dir “autors mediocres”... que es limiten a explicar les cabòries i anècdotes del seu programa de ràdio o de televisió i com que són “guais” i se’ns colen a casa periòdicament... comprem el llibre per veure què expliquen... i d’aquests n’hi ha que senzillament no expliquen ni anècdotes... sinó que fan un recull dels seus monòlegs, que són seus perquè tenen contractats als guionistes que els escriuen, i apa... a vendre!

En qualsevol cas, que la festa del llibre sigui el 23 d’abril, dóna que pensar. Perquè a veure... si tu ets escriptor i resulta que el teu gran dia, aquell que es dedica a honorar la teva professió, és el dia que van morir Cervantes, Shakespeare, Alejo Carpentier i Josep Pla... doncs... com que fa una miqueta de mal rollo, no? Que dius... a veure qui serà el següent!

I ja acabo... però no vull acabar sense fer esment de l’altra protagonista del dia... la rosa... que... la setmana passada us deia que regalar una rosa blava era d’horteres... però és que encara no havia vist la novetat d’aquest any!... Dimecres vaig veure roses amb un color diferent a cada pètal... que més que de Sant Jordi... semblaven d’aquell altre de l’arc, de Sant Martí!

Bon cap de setmana... i llegiu... que us fareu més grans.

El nou govern

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #14 18/04/2008)

Aquesta setmana va començar amb la presa de possessió del nou govern de l’estat espanyol. Un govern revolucionari... no pels seus ideals, com seria capaç de sostenir algun “personajillo” de la COPE, no, revolucionari perquè hi ha novetats històriques.

La primera novetat és que ja no és un govern paritari... no, en aquesta legislatura hi ha més dones que homes ocupant els càrrecs de ministres... és a dir, en aquest govern hi ha més bosses que carteres... i, per paradoxal o curiós que pugui semblar, quan s’ha acabat amb la igualtat entre sexes que hi havia... és quan s’ha incorporat una altra de les novetats: un nou Ministeri d’Igualtat... que suposo que ara es centrarà en vetllar pels drets dels homes, que ja són minoria!

Però, com tots haureu notat, la novetat més destacada... al menys la més comentada, ha estat el nomenament de la Chacón com a Ministra de Defensa. Per primer cop en la història de l’estat espanyol una dona és la màxima responsable dels exèrcits. Això, a alguns dels “mascles” de la cúpula militar no els ha acabat de fer gràcia i li han retret que sigui dona, que estigui embarassada (com si els soldats no haguessin nascut tots del ventre d’una mare... bé, tots d’una, no... cadascú de la seva) i li han retret sobretot... que sigui catalana!!! Però, la ministra, lluny de sentir-se intimidada, el primer que va fer va ser posar-los “firmes”.

Per casualitats de la vida... aquest govern “revolucionari” s’ha constituït un 14 d’abril, el mateix dia que 77 anys abans es va proclamar la Segona República espanyola... que al final aquest dia haurem d’acabar per declarar-lo festiu per commemorar els canvis polítics... tot i que si parem atenció a com va acabar el període republicà... no sé si és un bon auguri!!!

La que segur que ho veurà com un mal auguri serà Elena Espinosa, la nova ministra de Medi Ambient... que s’ha ficat en un terreny espinós... que només prendre possessió ha hagut de signar un acord amb el govern Montilla per tirar endavant el minitransvasament de l’Ebre... mesura que sembla que ha aixecat ampolles per diversos punts de la geografia dels Països Catalans i d’altres territoris veïns. Que vaja, si no fos perquè amb l’època de sequera que portem no acaba de quadrar... podríem dir que comença la feina “amb l’aigua al coll”.

Però no importa... perquè les persones triades per fer de ministres no són persones normals... són megacracks... megacracks que poden passar d’alcalde a Ministre de Treball sense cap problema... tot i que aquest cas concret ens ho hem de mirar amb una mica de recel... perquè això que el Ministre de Treball es digui Corbacho... no serà un altre gol d’en Buenafuente després de l’afer del Chiqui-chiqui? O, d’avui per demà, una dona pot passar de Ministra d’Habitatge a Ministra de Defensa... sense necessitat de fer un parell de màsters... sembla fàcil, això de canviar d’activitat professional. Potser m’ho replantejo. El que no tinc clar és si la gent que canvia de Ministeri s’emporta algunes de les idees del lloc anterior per introduir-les com a millores al lloc nou: per exemple, la Chacón podria reconvertir els minipisos de 30 metres quadrats en miniquarters per als militars espanyols... a veure que tal.

Però, vaja... encara que hi hagi ministeris amb sequera d’idees, d’altres que comencin amb l’aigua al coll i alguns que facin propostes que acabin sent “aigua de borrajas”... aviat totes aquestes qüestions que ha suscitat el nomenament dels membres del govern de la novena legislatura seran aigua passada... que la setmana vinent és Sant Jordi i tots els “listillos” que per Sant Valentí no varem regalar res amb l’excusa aquella de “jo no compro els regals quan m’ho diuen els comerços” no podem deixar passar l’oportunitat de recuperar la sintonia i el “bon rollo” amb la parella... que ara ja no hi ha excusa, que Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya.

I parlant de Sant Jordi... un consell a les noies... no regaleu el llibre que voleu llegir vosaltres... penseu una mica en ells i plantegeu-vos que llibres com L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, que acaba de sortir, constitueixen una molt bona opció per demostrar en qui penseu quan regaleu un llibre. I un altre consell als nois... les roses blaves són horteres... això no és ser modern... el vermell és un bon color.

Bon cap de setmana i que el llibre i la rosa us agradin.

Ovnis

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #13 11/04/2008)

Avui és dia 11 i, com cada dia 11 de cada mes, una colla de persones... de vegades centenars... es reuniran per la nit a la muntanya de Montserrat per veure OVNIs. I no us penseu que són quatre veïns buscant una excusa per muntar una rave party, o per fer una calçotada nocturna, no, que hi ha penya que fa centenars de quilòmetres per passar la nit de l’onze al santuari extraterrestre més important de la geografia de la península. I tampoc no és una moda del segle 21, no, que en Lluís Josep Grifol organitza aquestes “trobades” des de 1977... que fa més de 30 anys... que alguna cosa deuen veure, que si no és massa paciència !

El que jo no acabo d’entendre és perquè els extraterrestres han triat Montserrat, ni perquè suposadament hi tornen cada mes... que vale, que la muntanya de Montserrat és molt espectacular... però la deuen tenir ja molt vista, no? A més, no baixen, només se la miren des de dalt... que dius... hòstia, que algú els expliqui que amb el Google Earth la poden veure igual i així s’estalvien un viatge de pebrots.

Però... en el fons, i per freaky que ens pugui semblar l’actitud d’aquests que aquesta nit pujaran a Montserrat, qui més i qui menys ha pensat seriosament algun cop a la vida sobre la possibilitat de l’existència d’extraterrestres i sobre la possibilitat que vinguin a visitar-nos. Al menys jo sí que m’ho he plantejat. Però... no acabo de treure l’aigua clara... tinc molts dubtes... Per exemple: si porten més de 30 anys venint a Montserrat un cop al més, perquè no baixen?, perquè no donen la cara? Jo seria incapaç de fer un viatge de milions de quilòmetres i no baixar... ni que sigui per estirar les cames... i en canvi, els extraterrestres, que són éssers amb una intel·ligència i una tecnologia molt superior a la nostra... es queden per allà dalt, fent unes voltetes amb la nau pel cel i... apa, fins al mes vinent! Lògic. El més normal del món!

Sempre hi ha algun “il·luminat” que diu... no baixen perquè no estem preparats.... Que no estem preparats per a què?, listo... què passa que són molt lletjos o què?... Va home, com a molt es poden assemblar al dels germans Calatrava... I ja ens ho esperem, que siguin lletjos... si no fixeu-vos en els alienígenes més famosos del nostre imaginari cinematogràfic: E.T. és lleig com ell sol, que sembla un cagarro amb potes, o ALF, que a més de ser lleig menjava gats i escombraries... i malgrat això, tots dos són uns éssers entranyables, estimats... Que no ho veieu, que sí, que estem preparats per a qualsevol cosa?

Un altre dubte és perquè han triat Montserrat per passejar-se pel cel? Que no han vist mai una peli de Hollywood? Algú els hauria de dir que els marcians, si venen a la Terra, han d’anar als Estats Units, que és el que tothom espera... sobretot si venen de “mal rollo” i s’ha d’organitzar una força de resistència...

I si venen de “bon rollo”... perquè no baixen i ens donen un cop de mà amb els nostres problemes quotidians... tan bàsics per a algú tan desenvolupat com ells... ? segur que amb la seva supermegatecnologia estelar ens poden ajudar a generar energia de manera sostenible o a desplaçar-nos sense les habituals retencions de la C58... perquè ells no contaminen, oi? O potser sí! Això explicaria perquè la Mare de Déu de Montserrat té el color que té, no és que sigui Moreneta... és que està així del fum de les naus alienígenes!!!

I un darrer dubte... perquè les abduccions sempre són amb gent... diguem-ne “peculiar”... si és per intercanviar coneixements, idees, o comunicar plans futurs... perquè no s’enduen mai un científic reputat o un intel·lectual amb capacitats provades... Va aprofito... si algun alienígena amb intencions d’abduir algú escolta aquestes ones... el desafio a que aquest cop triï a en Joan Barril... que després ja ens ho explicarà.

El que passa és que de totes maneres no ens ho creuríem, no, diríem que s’ha begut l’enteniment... que si no continua plovent... aviat serà l’única cosa que podrem beure... tret que els aliens ens ajudin a fer un transvasament d’aigua d’Andròmeda, que sé de bona tinta que els regants d’allà no hi posaran cap pega.

Bé, us deixo, que he quedat amb uns amics per anar sopar a Montserrat.

Bon cap de setmana i “sed buenos”.

Preinscripcions

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #12 04/04/2008)

Em fa l’efecte que aquesta setmana la meva intervenció quedarà una mica “fluixeta”, com si li manqués fer una volta més. Però, és clar, és que he tingut una hora menys per preparar l’espai... I és que amb això del canvi d’horari... el diumenge només va tenir 23 hores i, en conseqüència... vaig malament de temps. El canvi d’horari es justifica perquè, segons diuen, així hi ha un major aprofitament de la llum del dia i es redueix la despesa energètica associada a l’ús de llum artificial. És a dir, com que es fa de nit més tard... estalviem energia. Això els que no matinem, perquè els que es lleven molt d’hora ara hauran d’encendre el llum si volen veure el color dels mitjons per assegurar-se que són iguals, ja que la claror arriba també més tard que fa una setmana.

El que va també indefectiblement associat al canvi d’hora és un cert malestar i cansament extres que afecta un gran nombre de persones. Però això és positiu perquè ens permet experimentar una mena de mini jet-lag sense necessitat d’agafar un avió... això està molt bé, que això de repartir entre tothom, ni que siguin sensacions, és un signe de gran desenvolupament democràtic.

I, per si amb l’hora desapareguda no hi havia prou, aquesta setmana m’ha tocat preinscriure la meva filla petita a l’escola. És curiós el temps que es pot arribar a perdre per fer una simple preinscripció. Sí, perquè el procés en si mateix és força senzill: has d’omplir un imprès i lliurar-lo a l’escola que m’és t’agrada i que has col·locat com a primera preferència. I ja està... després només queda esperar. Però quan ens hem d’enfrontar amb un imprès... ens envaeix la por a no fer-ho bé i... llavors ho compliquem molt més del compte: per exemple, pel revers hi ha un munt d’informació sobre alguns camps que cal omplir al formulari en funció de les situacions individuals o familiars, dels quals el 99% no ens afecten... i ho sabem... però no podem evitar llegir tota la informació... i tornar-la a repassar, no sigui que se’ns hagi escapat algun detall. I al final, ens queda molt clar qui té dret a puntuació especial i quina codificació té assignada cada nacionalitat d’origen... però se’ns passa per alt que cal adjuntar una fotocòpia del DNI o oblidem la còpia del llibre de família. i hem de tornar més tard amb la fotocòpia. També passa sovint que, com que ja tenim la mà trencada amb aquests tràmits administratius, anem de sobrats i no omplim res fins que no arribem a la secretaria de l’escola, que ho farem en un moment. En aquest casos, el que acaba passant és que arribes allà i no hi ha ningú, demanes un imprès “per omplir en un moment”... que s’acaba convertint en una estona... i quan acabes... hi ha una cua de 15 persones que el portaven omplert de casa i que ara van per davant. En resum... que fer la preinscripció ens costa tot un matí de gestions.

Un altre fet curiós lligat a la preinscripció escolar... i a qualsevol tràmit administratiu en general... és la inseguretat que ens provoca i que es tradueix en la necessitat que algú ens repeteixi allò que ja sabem... que lliures la documentació i preguntes:

“llavors, les llistes provisionals surten el 16 d’abril i les definitives el 26 de maig, oi?”

Que segur que a més d’un funcionari li ha costat déu i sa mare no respondre coses del tipus:

“No senyor... això és una conya... la realitat és que són altres dates que ara mateix no recordo. Torni vostè demà”

Però bé, el tràmit ja està fet i al setembre la Mar anirà a escola i podrà començar a aprendre moltes coses útils. Sí, coses útils... com ara... fer la tombarella, saltar el plinton o, més endavant, a fer una arrel quadrada. Tot molt útil... I és que l’escola prepara per a la vida i no pot passar per alt aquestes coses tan fonamentals. El que més em preocupa del fet de l’inici de l’etapa escolar és que deu ser una cosa molt perillosa... sí, perquè si us heu fixat mai com surten els nens de l’escola... corrent, cridant, a empentes... com si estiguessin fugint... que jo no puc evitar preguntar-me: què els hi deuen fer aquí dins ???

Bé... bon cap de setmana... i sort amb les preinscripcions !