Bé, això si no ens importa un rave la llengua, perquè pitjor no es podia haver construït aquesta expressió... què vol dir anar de rebaixes???? anar de compres, s’entén, però anar de rebaixes !!!!
El que passa és que, ho diguem com ho diguem, tots, i sobretot totes, acabem caient en les urpes del consumisme ferotge que ens fa sortir a la caça de les gangues i a demostrar als altres qui és l’amo de les rebaixes...
Però aquesta lluita per aconseguir les millors peces no és igualitària, no. Les dones són molt més dures que els homes. Si no, no podrien sobreviure any rere any a les rebaixes... perquè, per començar les rebaixes com cal, cal matinar molt, que hi hagi temps per tot! Primer, toca sessió exhaustiva de maquillatge... que per un dia que pots sortir al telenotícies, s’ha d’anar ben guapa! Després cal anar al centre comercial amb suficient antelació com per agafar el segon lloc... sí, el segon, que el primer ja el té fix la senyora aquella del telenotícies i de les portades de diaris de tots els anys... que sembla com si els mitjans ja quedessin amb ella d’un any per l’altre... “apa, fins la propera i... no es posi camises de ratlles que van fatal per la tele”
Després, quan s’obren les portes (que per cert, el segurata que obre la porta ha de posar-hi pebrots!, que jo prefereixo un Mihura abans que la marabunta femenina disposada a capturar la millor ganga en el millor temps possible), quan s’obren les portes, cal sortir esprintant cap als taulells on la roba està endreçada i ben col·locadeta... els primers 30 segons... perquè de seguida acaba tot convertit en enormes piles multicolors de coses barrejades... ... I si per casualitat tens la sort que una dependenta passi a prop teu, te l’agafes i penses ¡que bé!, ara sí que trobaré alguna cosa que valgui la pena, que aquesta noia tan amable m’ajudarà! Però les dependentes... en època de rebaixes... tenen una frase talismà que repeteixen a mode de tantra mirant cap a la pila: “el que hi ha està aquí” “el que hi ha està aquí” ...que t'ho mires i dius... si fico la mà aquí dins, la puc perdre! I això no és el pitjor, és més preocupant que amb coses com el “si no queda satisfet li tornem els seus diners”... allò que compris a les rebaixes, se l’ha emprovat tota la població... des del temps de la República... vaja, que els jerseis ja venen amb les ‘boletes’ fetes i tot!
Cal anar amb una mica de compte, perquè les rebaixes són fantàstiques sobretot per als comerciants... perquè no totes les rebaixes són a favor del consumidor... n’hi ha que són en contra... perquè... a les rebaixes no sempre trobes allò que hi havia a la botiga... ahir... que de vegades tot el gènere és diferent... que penses... això és velocitat i no la del Fernando Alonso. I, és clar, aquestes transformacions acostumen a ser per anar a pitjor, que apareixen peces de roba que creies extintes fa dècades... o que sembla que les hagi cosit algú amb pàrquinson i amb un únic braç!
Però en el fons, res d’això no ens importa, no... perquè un cop que has decidit ‘anar de rebaixes’... ja no pots reprimir l’impuls irracional del cervell de gastar diners en coses de dubtosa utilitat i de molt més dubtosa necessitat... ¿Qui no ha dit mai, anant de rebaixes, frases del tipus “em compro aquesta samarreta perquè, si no m’agrada pel carrer, me la puc posar per estar per casa” o “ara no se m’acut perquè em pot servir això, però pel que costa, m’ho quedo i ja pensaré alguna cosa”? I d’aquesta manera, acabem tots carregats amb 20 bosses, amb 20 samarretes per estar per casa, amb 20 mitjons de 20 colors per combinar amb qualsevol roba que ens posem, 20 andròmines inútils... i 20 ulls de poll d’haver estat tot el dia desplaçant-nos a 2 passos per hora i de fer cues interminables als emprovadors, a les caixes, als caixers...
Una qüestió en la qual cal fixar-se també són els cartells promocionals... sí sí, aquests cants de sirena de la nostra època, que ens empenyen a entrar als establiments seduïts pels “descomptes fins al 50%”... que sovint comences a buscar i a remenar i no acabes de trobar els del 50%... que dius, segur que aquest se l’ha endut ja la tia del telenotícies. I parlant de parar atenció, si trobeu un cartell que digui “50% de descompte en pilotes”, abans de treure-us la roba... assegureu-vos que no es tracti d’una botiga d’esports.
Bon cap de setmana i... bones compres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada