20 de juny 2008

Divendres 13

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #22 13/06/2008)

No sé si heu parat atenció a la data... però avui és divendres 13... sí, ja sé que aquí el dia ‘xungo’ és el dimarts 13, però com que la globalització és un fet i els americans s’estan fent els amos del món... el divendres 13 també és un dia... preocupant... bé, preocupant si ets superticiós!

Jo... jo no sóc supersticiós... que això de ser supersticiós... porta mala sort! I no és només un joc de paraules, no... és una convicció. M’explico... si et repeteixes mil cops que avui, pel fet de ser dia 13, et passarà alguna cosa dolenta... segur que t’acaba passant qualsevol desgràcia, perquè et dedicaràs a treballar perquè sigui així. Perquè a veure, per començar... qui va decidir que el 13 era un número dolent? I perquè tantíssima gent li va fer cas... si ara jo decideixo proclamar als 4 vents a partir de demà que el 27 és el número de la mala sort... ningú no em farà ni cas... i si algú em fa cas serà per petar-se de riure i per dir que m’he begut l’enteniment... però el paio que va dir el mateix per al 13... aquest sí que tenia influència... Fins i tot, hi ha gratacels que no tenen pis 13... bé, pis 13 sí que n’hi ha que l’ordre dels números és l’ordre dels números... el que passa és que li col·loquen el 14... com qui no veu la cosa... o fins i tot trobem megacampions del motociclisme que asseguren haver guanyat 12+1 campionats del món...

Però no s’acaba aquí la cosa... i la data d’avui és perfecta per dedicar-hi uns minuts a pensar una mica perquè som supersticiosos... perquè per molt que no volguem admetre-ho... tots, absolutament tots, som supersticiosos... De totes maneres, hi ha dos tipus de persones supersticioses: els supersticiosos perquè sí i els supersticiosos per... si de cas. Perquè qui no ha escoltat algun cop algú que diu “Jo no sóc supersticiós, però no deixo les tisores obertes... per si de cas!” Què vol dir “per si de cas”? O quan veiem un gat negre allà davant... canviem de vorera per si de cas, no passem per sota una escala... per si de cas, quan ens llevem posem a terra primer el peu dret... per si de cas, no obrim el paraigües dins de casa... per si de cas, si aboquem la sal damunt la taula, Déu no ho vulgui, hem de tirar un grapat de sal per sobre de l’espatlla... per si de cas. Que ben mirat... aquí ja comencen les contradiccions... perquè resulta que si et cau la sal... porta mala sort i per contrarrestar aquesta mala sort el que cal fer és tirar més sal... però per sobre l’espatlla. Que el problema sembla que rau en quan la sal cau sobre la taula... però i si estàs a un restaurant i quan tires la sal per sobre l’espatlla cau a sobre d’una altra taula... què passa? S’anul·la la mala sort o es multiplica per dos?

Hi ha d’altres fenòmens d’aquests que tenen serrells pendents de concretar. Per exemple, si trenques un mirall tindràs 7 anys de mala sort... i si el mirall és d’aquests d’augment què? I si era un retrovisor... la mala sort et vindrà pel darrera? O un altre consisteix en que si et mira un borni tindràs mala sort... i si són dos? És doble mala sort o s’anul·len? I si un borni mira un gat negre que li creua pel davant... qui surt pitjor de la trobada? Bé, que hi ha algunes coses poc concretes...

I hi ha algunes d’aquestes supersticions que estan... podríem dir... antiquades... per exemple, si trobes una ferradura... això és bona sort... una cosa, quants de vosaltres s’han trobat mai una ferradura pel carrer... cagarros de gos, els que vulguis, però ferradures !!!! I parlant de cagades de gos... trepitjar merda també era bona sort... i dic era perquè actualment hi ha carrers on el que sembla un miracle és no trepitjar-ne cap... però bé això ja no és superstició... això és que hi ha alguns propietaris de gossos que són molt maleducats!

Bé, també hi ha versions modernes d’aquestes supersticions que seguim... per si de cas... qui no ha rebut un correu electrònic d’aquells que t’expliquen que no-sé-qui va trencar la cadena i llavors se li va cremar la casa just l’endemà que li havia vençut l’assegurança i quan sortia corrent del pis el va atropellar un cotxe... i tot per no haver reenviat un senzill correu a 20 persones... que penses... mira que arriba a haver-hi gent burra! Com poden creure en aquestes tonteries... ai! però “bueno”... vaig a reenviar-lo... per si de cas!

Bon cap de setmana i aneu amb compte... per si de cas!