Vacances escolars

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #23 20/06/2008)

Ja són aquí les tan esperades vacances escolars... tan esperades i tan temudes, que tot depèn des de quina òptica t’ho miris.

I és que allò que els escolars de totes les edats esperaven amb tantes ganes... que aquestes setmanes el calendari s’ha convertit en un compte enrere, les merescudes vacances d’estiu, per als pares són, com a mínim, desmesurades. Perquè ara que està tan de moda això de la conciliació de la vida laboral i la familiar... intentar conciliar qualsevol vida laboral amb tres mesos de vacances del nen, sembla una mica... impossible! Tot i que com que la feina ha evolucionat molt... i ja no treballem com abans, que ara som experts en allò que s’anomena “habilitats directives”... hem aprés a acarar les situacions de conflicte amb noves maneres, amb noves eines i amb tots aquest recursos de la gestió moderna... en resum... que com ens han ensenyat a delegar... deleguem això de fer-se càrrec dels nens... i ho deleguem... en primera opció als avis... que ja se sap... tota una vida dedicada als fills per obtenir com a recompensa... tota una jubilació dedicada als nets. Si no hi ha el recurs avis... llavors deleguem aquesta tasca en... els casals d’estiu, els cursos d’activitats diverses... tot i que aquestes delegacions són de pagament, amb la qual cosa, aquestes “meravelloses” vacances escolars dels nostres fills no només ens provoquen estrès per tot allò que hem de fer per garantir que mentre continuem treballant algú se n’ocupa d’ells, sinó que també afecta la nostra economia domèstica... sovint amb tarifes salvatges... però què podem fer... Jo crec que si ens donessin als pares també tres mesos de vacances... no sé... ben pensat... no sé si estem preparats per a una cosa així...

En qualsevol cas, any rere any ens trobem amb la necessitat de gestionar la desigualtat de temps... desigualtat perquè als nens els hi sobra temps per fer de tot i més i als pares ens en falta per organitzar la vida familiar... i continuar treballant... no si al final està clar que el problema és haver de treballar... bé al final i al principi, que ja sabeu que el treball és un càstig diví... Bé, això, que cada any ens trobem amb la mateixa situació... els nostres horaris i els dels nens col·lisionen... i aquest any, per fer-ho amb més gràcia, hem avançat la situació al dijous... no sigui que tinguem per endavant tot un cap de setmana per planificar com abordar la situació... no, millor comencem des de dijous al migdia... que ens va la marxa.

I, parlant de marxa, segur que hi ha molta gent que marxa de pont, que aquest any Sant Joan fa que encetem les vacances escolars amb un bonic pont perquè tinguem prou temps per anar a tirar petards... que és curiós, que tothom es queixa de la crisi i la majoria diu que té problemes per arribar a final de mes, però a les botigues de venda de petards hi ha cues que ni a les gasolineres quan s’anuncia vaga de transportistes... i la penya surt amb unes bosses que dius... vinga... a cremar el barri... i la nòmina !!!! Que jo no acabo de trobar la gràcia a això dels petards... bé dels petards... en molts casos de la pirotècnia, que hi ha gent que són uns autèntics professionals i comencen... amb una traca, combinada amb una font lluminosa que troba continuació amb uns coets que pugen cel enlaire per esclatar en una simfonia de colors que es complementa amb un volcà que desprèn fum de colors canviants que quan els veus com gaudeixen... dius hòstia... com s’ho ha passat aquest paio els darrers 10 minuts !!!! ...i per només 300 euros !!!

En fi, que tenim per endavant un cap de setmana llarg... per fer el petard sense que estigui mal vist, per marxar de pont... amb el cotxe carregat d’explosius, per cremar la pasta ...sense que ens importi el soroll de fons... i per plantejar-nos com ens organitzarem a partir de dimecres quan haguem de tornar a la feina.

I acabo, que és divendres i encara he d’anar a comprar petards, he de carregar el cotxe per anar a fer cua a l’AP7 i he de trucar les àvies per veure què fan dimecres...

Bon cap de setmana, petards!