Temps de carnaval

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #04 01/02/2008)

Un cop més, com cada any, ha arribat el Carnaval. Bé, com cada any... més o menys, perquè la data va canviant. I és que tothom té molt clar quan toca la revetlla de Sant Joan, o la Diada de Catalunya, però el carnaval no. El carnaval és més o menys cap al febrer i és que no té una data fixa sinó que guarda relació amb la Setmana Santa que també és variable. I és que en ple segle XXI, quan fa segles que el món occidental va decidir adoptar un calendari comú, hi ha uns senyors, els de l’Església, que continuen tenint en compte el calendari lunar per col·locar la commemoració del patiment i crucifixió de Jesús. El calendari lunar!!! No, si al final, si et fixes en aquests detalls, entens que aquesta colla d’homenots vestits amb sotanes negres estiguin en contra de les noves formes de família, dels matrimonis homosexuals, de l’avortament... de les coses de la vida d’avui.., És clar, si el seu calendari és basat en la lluna... és d’esperar que es comportin com a llunàtics, no?

Bé, al que anava, el Carnaval. El Carnaval és aquesta festa en la qual la gent es disfressa de qualsevol cosa per fer gràcia... tot i que de vegades en comptes de fer gràcia el que fan és pena. Sí, perquè ja em direu si no, què fa, en una rua de Carnaval, un pare de família embotit dins un vestit de Superman dues talles més petites del que li convindria... que te’l mires i dius... hòstia! què currat!, si fins i tot va marcant la “xocolatina”! Però no, el que passa és que el vestit li comprimeix l’abdomen de manera que li quedarà un hematoma amb forma de quadrícula com a mínim... durant tota la quaresma. Toma penitència! I la mare, com no podia ser d’una altra manera, va... de Ventafocs!!! Normal, si tothom sap que Superman i la Ventafocs són companys inseparables!!!! Ara bé, els veritables protagonistes de les rues de carnaval són els nens. Els nens es disfressen del que volen... del que volen els pares. Que després, quan passa el temps i tens 16 anys va la teva mare un dia i treu aquell vídeo beta de “quan vas sortir al Carnaval” que se’t queda una cara de dir “com pot ser que em deixés posar això?” i... “i perquè m’ho recorden ara que ja ho havia superat?”... però el pitjor de tot és quan al vídeo apareix la teva mare vestida de la Ventafocs!

El carnaval ofereix escenes, si més no, curioses... Que tu vas la nit de carnaval passejant tranquil·lament pel carrer i, de cop i volta, en girar una cantonada, et trobes amb 20 “tios” vestits de dona... lletja... i hòstia!, això et marca per tota la vida. Se suposa que fan gràcia però... potser és que jo no tinc sentit de l’humor o que els manca una mica d’imaginació. Collons, que no hi ha d’altres disfresses???

El Carnaval era el temps de la transgressió, de la festa i la xerinola, del menjar i del beure sense límit, previ al període de penitència i de recolliment de la quaresma que ve determinat per... la lluna. Bé, això potser era abans, ara ens hem quedat només amb la primera part... la transgressió, vale, la festa, per suposat, menjar, d’acord, i beure... doncs això... a beure. L’altra part més dura, la deixem per qui la vulgui, que a nosaltres no ens acaba de fer el pes això del calendari lunar...

Però això del Carnaval no és només festa i rues, no. El Carnaval és tradició. I com a tal, forma part dels actes “culturals” de les escoles d’arreu el país, que els nens no han d’oblidar qui som i d’on venim i, com que l’escola prepara per a la vida, aprofiten la setmana de carnaval per anar-los acostumant a fer coses absurdes... per tradició:

- “A veure, Pau, demà has de venir al cole amb corbata”
- “Però és que demà tenim natació”
- “És igual, que ho ha dit Sa Majestat el rei Carnestoltes”

I l’endemà amb pijama... que això sí que té avantatges, que els pares podem dormir un quart d’hora més, que no cal que es canviïn... del llit al cotxe i cap a classe! I un altre dia amb una sabata i una espardenya... que molt pràctic no és, no, però els nens acaben cansats de forçar la posició dels peus i és més fàcil fer que se’n vagin a dormir d’hora. I en Carnestoltes també ordena que un altre dia les nenes duguin bigoti i els nens vagin amb els llavis pintats... que això explica allò dels 20 paios disfressats de tia... que no és per fer gràcia, no, és per mantenir vives les tradicions!

I el que és una altra tradició és aprofitar la rua per criticar, amb sarcasme, ironia i intel·ligència, aquelles coses que els Alcaldes poden no haver fet del tot bé i mai no pot faltar alguna comparsa dedicada als Ajuntaments... Tot i que si ens fixem en aquest darrer any, entre el Quart Cinturó, la Festa Major, el Parc de Salut, la Fira Sabadell i un llarg etcètera, potser aquest any la rua serà monotemàtica al voltant de la figura de Sa Majestat el rei Carnestoltes Bustos !!!!

Apa, gaudiu del Carnaval... i ens veiem diumenge a la rua... (que jo aniré de Superman!).

Que tingueu un bon cap de setmana!