Demà és la jornada de reflexió... tot el dia... quin detall dedicar un dia sencer a “la reflexió”! ...que vaja, no m’esperava jo que aquest espai tingués tant de ressò com perquè la classe política li dediqui tot un dia... però no, no és això, ni tampoc vol dir que demà el meu mini-espai durarà tot el dia, no... que seria massa feina i és molt més pràctic anar-se dosificant. Doncs, com deia, demà és la jornada de reflexió prèvia a les eleccions a les Corts Generals i és que... com que els polítics es passen la campanya barallant-se com si fossin a un pati de col·legi... es pensen que som tots iguals i que cal tractar-nos, com això, com a escolars. Perquè això de dedicar una jornada a reflexionar està molt bé, però per unes eleccions amb una campanya força llarga, i amb una precampanya de gairebé quatre anys, poca cosa cal decidir l’últim dia. El que passa és que, si es considera que tots som com nens, l’explicació és ben clara, que tots ens sabem la teoria però ens en recordem també de la pràctica... perquè qui, en alguna ocasió, no ha estudiat... l’últim dia...? Doncs això... que estan segurs que deixarem la nostra decisió per a l’últim dia. I ja posats a tractar-nos com a nens, prohibeixen que es pugui fer campanya aquell dia, no sigui que en l’últim moment algú ens manipuli i ens faci canviar la nostra intenció de vot, la qual cosa implica que no ens valoren molt a nivell de personalitat ni de capacitat de decisió i... implica també que ells no es tenen en molt bona consideració... si s’han de protegir els uns dels altres. Que algú els hauria d’explicar que no som “la nena d’en Rajoy”, sinó que som persones adultes ben capaces de decidir amb normalitat.
Bé, sigui com sigui, el cas és que demà ens toca reflexionar i... hauríem d’aprofitar el dia i reflexionar, que qüestions sobre les quals pensar una mica no ens falten! Per exemple, ens podem preguntar perquè tots els nostres polítics, des de Rajoy fins a Llamazares passant per Artur Mas, han fet servir missatges que prèviament havia utilitzat l’Obama, que sembla que sigui el model a seguir, que, vaja, que aquí ho tindria molt més fàcil... si es volgués presentar. O ens podem preguntar si la nena d’en Rajoy jugarà amb el nen de
El que també podem preguntar-nos és perquè durant la campanya, les formacions polítiques s’obliden dels problemes mediambientals... que està molt bé preocupar-se tot l’any pel canvi climàtic, per les emissions de CO2 i per la desforestació, però quan arriba “el moment” electoral, se n’obliden i comencen a enviar milions de paperetes de vot als milions de votants, i no tenen cap problema en malbaratar tones i tones de paper i de tinta... que unes eleccions són molt més importants que unes quantes hectàrees d’arbreda! I si tries, perquè hagis de marxar fora per exemple, exercir el teu vot per correu... això sí que és per flipar amb l’anti-ecologisme... que t’envien totes les paperetes de totes les candidatures... perquè només et quedis amb una i vagis a portar-la a l’oficina de correus... que ja que vas... podrien col·locar-hi una cabina amb les paperetes perquè només gastis la teva. Suposo que fent-ho de la manera que es fa, el sector paperer deu estar força content amb el procés electoral.
En aquesta ocasió, però, el dia de reflexió s’ha establert en una data molt encertada, la més adequada... tot i que segur que ha estat fruit de la casualitat, que haver planificat aquesta coincidència, requereix una sensibilitat i una capacitat de previsió que dubto que... vaja, que segur que és casualitat! Però de totes maneres, la casualitat ha volgut que el dia de reflexió coincideixi amb el dia internacional de la dóna. A veure si aprofitem i dediquem, almenys una estona, a reflexionar sobre les dones i els homes i sobre què cal que fem urgentment per acabar d’una punyetera vegada amb la violència de gènere i amb aquesta xacra social que representa el masclisme i les seves repercussions, i que dificulta la convivència entre homes i dones. Perquè, bromes apart, el que realment importa és que la nena d’en Rajoy i el nen de
Bé, em sembla que aniré acabant per avui que em fa l’efecte que m’estic posant massa transcendental i no és això companys, no és això. Així que ja sabeu, demà reflexioneu tant com pugueu, demà passat expresseu els vostres interessos i... tots els dies, treballeu per construir un món millor, perquè un món millor és possible.
Ah! I recordeu que això de la reflexió no s’acaba demà a la mitjanit... que jo torno divendres vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada