Debat electoral

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #08 29/02/2008)

Aquesta setmana la vam començar amb el reconeixement hollywoodiense de la feina ben feta pel Javier Bardem... tot i que jo crec que hi ha d’altres que es mereixen més l’Òscar, perquè en Bardem ho fa molt bé, d’acord, però és la seva feina, que és actor... quants i quantes dels qui m’escolteu feu molt bé la vostra feina i mai no us han donat cap premi per això? Bé, com deia, hi ha d’altres que es mereixen un Òscar tant o més que en Bardem. Un Òscar per ser capaços d’actuar brillantment sense ser còmics... professionals. I és que dilluns passat ZetaPé i Rajoy ens van mostrar el seu enorme potencial pel món de la faràndula. ¿Qui més és capaç de mantenir una interpretació durant 90 minuts que faci que dos monòlegs entrecreuats es puguin vendre com si fossin un debat? Que vaja, si no és perquè són els millors actors per interpretar-se a ells mateixos, no sé què feien a la tele, perquè per dir el que deien, ja podien haver anat els qui havien escrit els monòlegs... perquè això de dilluns va ser una successió de missatges propagandístics intercalats i no un debat. Un debat és allò que van fer fa un parell de dies la Clinton i l’Obama. Apa que no hauria molat aquí trobar una foto del Rajoy vestit com va sortir l’Obama! Clar que amb la barba i la mala hòstia... més que a l’Obama, se semblaria a un altre que diuen que existeix, que té un nom semblant i que viu a no sé quin coi de muntanyes.

Però, malgrat aquest plantejament del cara a cara, va haver-hi moments simpàtics... que ens van oferir l’oportunitat d’aprendre coses. Per exemple, vam poder aprendre que les estadístiques, degudament “cuinades”, serveixen perquè un mateix fet es pugui mostrar des de postures antagòniques, en funció del grau de cocció de les dades... i quan Rajoy demostrava amb dades que quan ell va ser ministre va incrementar el nombre de policies, les mateixes dades, a la cuina d’en Zapatero mostraven que s’havia reduït el nombre de polis. O, amb les dades a la mà, resulta que l’habitatge està més car que mai gràcies als socialistes o que els preus han baixat la hòstia des que el PP ja no mana. Que jo voldria saber el telèfon del ZetaPé, per veure si m’acompanya la setmana vinent que signo la hipoteca i a veure si amb els seus comptes m’estalvio uns quants milers d’euros. En serio, eh, si algú té el telèfon, que me’l passi sisplau.

Una cosa curiosa és que hi ha temes que no surten als debats però que s’acaben colant per la porta del darrera. Per exemple, dilluns vinent, després de les lamentables morts de dimarts passat... la violència de gènere haurà de sortir al segon debat... tot i que amb les campanyes tan estrafolàries que han muntat els ideòlegs de la comunicació dels dos grans partits... algú pot acabar dient “quiero que esa niña que nazca en España no sea una víctima más de la violencia de género”.

Una cosa que vull destacar és l’alt nivell polític de les intervencions dels candidats i el gran esforç intel·lectual que fan durant la campanya. Per exemple, ahir mateix, la cap de llista per Barcelona del PP, retreia al PSC que està explotant l’embaràs de la seva cap de llista per Barcelona, perquè va presentar la campanya a la Maternitat, i que fins i tot la panxa de la Chacón surt al vídeo del PSC. I? No sé, com no sigui que ara els nadons venen amb un escó a sota del braç! I va l’altra i respon “l’atac” dient que la Nadal l’han posat aquí l’Acebes i el Zaplana perquè és capaç de dir coses com aquesta. No, sí tenim uns representats que no ens el mereixem! Això són arguments polítics! Bé, el que passa realment és que saben que en el fons no som més que una colla de babaus i que aquestes coses les trobem, fins i tot, divertides.

El que em va calmar una mica va ser constatar que els catalans som una peça fonamental del debat polític... En Rajoy va recordar el pacte del Tinell, tot i que no va explicar què havien fet ells perquè s’arribés a un pacte com aquell, i ens va recordar que han interposat la tira de recursos contra el nostre estatut perquè sembla que hi ha coses que de l’Ebre cap amunt són més inconstitucionals que de l’Ebre cap avall. I, per la seva part, el ZetaPé es va congratular que ens estava integrant a Espanya, que som més a prop que mai... que ja arriba l’AVE... Hòstia! Jo que creia que l’AVE era un tren i ara resulta que és una via! O potser és que ens estimen i per això ens maltracten... que això de la violència domèstica també ho patim com a poble.

Un altre tema que tampoc no va sortir al debat... va ser la qüestió de les drogues i com abordar el seu tractament social... i com gestionar la seva utilitat terapèutica... que ja fa massa temps que s’hauria d’haver posat fil a l’agulla... tot i que si guanya Rajoy això està molt clar... que el seu propi nom ho indica: MariaNo.

Que tingueu un bon cap de setmana i... moltes felicitats a Javier Bardem... per no haver-se dedicat a la política!