18 d’abr. 2008

El nou govern

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #14 18/04/2008)

Aquesta setmana va començar amb la presa de possessió del nou govern de l’estat espanyol. Un govern revolucionari... no pels seus ideals, com seria capaç de sostenir algun “personajillo” de la COPE, no, revolucionari perquè hi ha novetats històriques.

La primera novetat és que ja no és un govern paritari... no, en aquesta legislatura hi ha més dones que homes ocupant els càrrecs de ministres... és a dir, en aquest govern hi ha més bosses que carteres... i, per paradoxal o curiós que pugui semblar, quan s’ha acabat amb la igualtat entre sexes que hi havia... és quan s’ha incorporat una altra de les novetats: un nou Ministeri d’Igualtat... que suposo que ara es centrarà en vetllar pels drets dels homes, que ja són minoria!

Però, com tots haureu notat, la novetat més destacada... al menys la més comentada, ha estat el nomenament de la Chacón com a Ministra de Defensa. Per primer cop en la història de l’estat espanyol una dona és la màxima responsable dels exèrcits. Això, a alguns dels “mascles” de la cúpula militar no els ha acabat de fer gràcia i li han retret que sigui dona, que estigui embarassada (com si els soldats no haguessin nascut tots del ventre d’una mare... bé, tots d’una, no... cadascú de la seva) i li han retret sobretot... que sigui catalana!!! Però, la ministra, lluny de sentir-se intimidada, el primer que va fer va ser posar-los “firmes”.

Per casualitats de la vida... aquest govern “revolucionari” s’ha constituït un 14 d’abril, el mateix dia que 77 anys abans es va proclamar la Segona República espanyola... que al final aquest dia haurem d’acabar per declarar-lo festiu per commemorar els canvis polítics... tot i que si parem atenció a com va acabar el període republicà... no sé si és un bon auguri!!!

La que segur que ho veurà com un mal auguri serà Elena Espinosa, la nova ministra de Medi Ambient... que s’ha ficat en un terreny espinós... que només prendre possessió ha hagut de signar un acord amb el govern Montilla per tirar endavant el minitransvasament de l’Ebre... mesura que sembla que ha aixecat ampolles per diversos punts de la geografia dels Països Catalans i d’altres territoris veïns. Que vaja, si no fos perquè amb l’època de sequera que portem no acaba de quadrar... podríem dir que comença la feina “amb l’aigua al coll”.

Però no importa... perquè les persones triades per fer de ministres no són persones normals... són megacracks... megacracks que poden passar d’alcalde a Ministre de Treball sense cap problema... tot i que aquest cas concret ens ho hem de mirar amb una mica de recel... perquè això que el Ministre de Treball es digui Corbacho... no serà un altre gol d’en Buenafuente després de l’afer del Chiqui-chiqui? O, d’avui per demà, una dona pot passar de Ministra d’Habitatge a Ministra de Defensa... sense necessitat de fer un parell de màsters... sembla fàcil, això de canviar d’activitat professional. Potser m’ho replantejo. El que no tinc clar és si la gent que canvia de Ministeri s’emporta algunes de les idees del lloc anterior per introduir-les com a millores al lloc nou: per exemple, la Chacón podria reconvertir els minipisos de 30 metres quadrats en miniquarters per als militars espanyols... a veure que tal.

Però, vaja... encara que hi hagi ministeris amb sequera d’idees, d’altres que comencin amb l’aigua al coll i alguns que facin propostes que acabin sent “aigua de borrajas”... aviat totes aquestes qüestions que ha suscitat el nomenament dels membres del govern de la novena legislatura seran aigua passada... que la setmana vinent és Sant Jordi i tots els “listillos” que per Sant Valentí no varem regalar res amb l’excusa aquella de “jo no compro els regals quan m’ho diuen els comerços” no podem deixar passar l’oportunitat de recuperar la sintonia i el “bon rollo” amb la parella... que ara ja no hi ha excusa, que Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya.

I parlant de Sant Jordi... un consell a les noies... no regaleu el llibre que voleu llegir vosaltres... penseu una mica en ells i plantegeu-vos que llibres com L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, que acaba de sortir, constitueixen una molt bona opció per demostrar en qui penseu quan regaleu un llibre. I un altre consell als nois... les roses blaves són horteres... això no és ser modern... el vermell és un bon color.

Bon cap de setmana i que el llibre i la rosa us agradin.