25 d’abr. 2008

Sant Jordi

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #15 25/04/2008)

Us va agradar el llibre que us van regalar per Sant Jordi? I la rosa? De possibilitats, la veritat és que n’hi havia moltes i de ben variades. I és que com cada any, dimecres, els carrers de la nostra ciutat es van omplir de llibres i de roses.

Jo personalment, hi ha tradicions que no les acabo de veure clares, com això de Sant Jordi... m’explico... el tema de Sant Jordi és... estrany. Aquest Jordi en qüestió, era un soldat romà que va viure entre els segles III i IV després de Crist allà a les terres de Capadòcia, que es va declarar cristià i els romans de l’època, que de comprensius no en tenien gaire, se’l van pelar tot torturant-lo... i aquest martiri va ser el que li va comportar que el fessin sant a finals del segle V. Després resulta que va matar un drac que s’estava cruspint de mica en mica la població de... Montblanc, segons el costumari català, allà cap a l’edat mitjana i que no se sap ben bé com fa no se què amb una rosa... És clar, aquestes coses passen a diari... perquè desprès anem dient que en Tolkien tenia una imaginació prodigiosa... si arriba a ser català... llavors sí que hauríem “flipat”!

Però és igual, perquè al cap i a la fi, Sant Jordi és una festa comercial... on el més important és vendre moltes roses i molts llibres... i si de pas ens podem omplir la boca dient que aquest país és l’hòstia consumint literatura, millor que millor, que ja sabeu... “llegir ens fa + grans”, que ho diu la Generalitat! Tot i que per moltes vendes que hi hagi... l’últim estudi d’aquella gent que fa estudis seriosos diu que resulta que el 40% dels catalans no llegeix mai... a mi personalment aquesta dada em va sorprendre, perquè jo sóc un lector compulsiu i no entenc la gent que no ho fa. Jo tinc la necessitat constant de llegir... llegeixo els noms dels carrers per on passo, la publicitat de l’Alcampo, del Caprabo i de qualsevol que es digni a dipositar el seu opuscle a la meva bústia... i que me’n dieu de les etiquetes dels pots de xampú... qui no se sap la composició de tot allò que hi ha... al lavabo?

Però vaja, això dels llibres està molt bé, que promocionar la possessió de llibres és de pobles avançats... i no he dit promocionar la lectura, no, perquè comprar un llibre no és sinònim de llegir-lo. Per Sant Jordi, si no compres un llibre et pengen l’etiqueta d’inculte per a tot l’any, així que... tots de compres... I comprem de diverses maneres... Hi ha alguns que van d’intel·lectuals i que compren clàssics... qui no té en algun prestatge un exemplar del Quixot? ...sense estrenar! ...però majoritàriament es compren aquelles obres que les editorials promocionen independentment de la seva qualitat i que perquè semblin més “guais” en diuen best-sellers. Que un llibre... “normalet”... es ven a cabassos... doncs se l’encarrega al mateix autor un altre llibre i s’edita un milió d’exemplars... apa, sense por! També hi ha compradors compulsius de llibres dels que anomenem “autors consagrats”... vaja, que Isabel Allende escriu un assaig sobre la cocció dels bunyols a foc lent i segur que apareix a la llista de llibres més venuts... Si l’ha escrit l’Allende... deu ser bo!

I un tercer grup de compradors de llibres el componen els que compren els llibres dels “autors mediàtics”, que per ser justos jo crec que hauríem de dir “autors mediocres”... que es limiten a explicar les cabòries i anècdotes del seu programa de ràdio o de televisió i com que són “guais” i se’ns colen a casa periòdicament... comprem el llibre per veure què expliquen... i d’aquests n’hi ha que senzillament no expliquen ni anècdotes... sinó que fan un recull dels seus monòlegs, que són seus perquè tenen contractats als guionistes que els escriuen, i apa... a vendre!

En qualsevol cas, que la festa del llibre sigui el 23 d’abril, dóna que pensar. Perquè a veure... si tu ets escriptor i resulta que el teu gran dia, aquell que es dedica a honorar la teva professió, és el dia que van morir Cervantes, Shakespeare, Alejo Carpentier i Josep Pla... doncs... com que fa una miqueta de mal rollo, no? Que dius... a veure qui serà el següent!

I ja acabo... però no vull acabar sense fer esment de l’altra protagonista del dia... la rosa... que... la setmana passada us deia que regalar una rosa blava era d’horteres... però és que encara no havia vist la novetat d’aquest any!... Dimecres vaig veure roses amb un color diferent a cada pètal... que més que de Sant Jordi... semblaven d’aquell altre de l’arc, de Sant Martí!

Bon cap de setmana... i llegiu... que us fareu més grans.