Em fa l’efecte que aquesta setmana la meva intervenció quedarà una mica “fluixeta”, com si li manqués fer una volta més. Però, és clar, és que he tingut una hora menys per preparar l’espai... I és que amb això del canvi d’horari... el diumenge només va tenir 23 hores i, en conseqüència... vaig malament de temps. El canvi d’horari es justifica perquè, segons diuen, així hi ha un major aprofitament de la llum del dia i es redueix la despesa energètica associada a l’ús de llum artificial. És a dir, com que es fa de nit més tard... estalviem energia. Això els que no matinem, perquè els que es lleven molt d’hora ara hauran d’encendre el llum si volen veure el color dels mitjons per assegurar-se que són iguals, ja que la claror arriba també més tard que fa una setmana.
El que va també indefectiblement associat al canvi d’hora és un cert malestar i cansament extres que afecta un gran nombre de persones. Però això és positiu perquè ens permet experimentar una mena de mini jet-lag sense necessitat d’agafar un avió... això està molt bé, que això de repartir entre tothom, ni que siguin sensacions, és un signe de gran desenvolupament democràtic.
I, per si amb l’hora desapareguda no hi havia prou, aquesta setmana m’ha tocat preinscriure la meva filla petita a l’escola. És curiós el temps que es pot arribar a perdre per fer una simple preinscripció. Sí, perquè el procés en si mateix és força senzill: has d’omplir un imprès i lliurar-lo a l’escola que m’és t’agrada i que has col·locat com a primera preferència. I ja està... després només queda esperar. Però quan ens hem d’enfrontar amb un imprès... ens envaeix la por a no fer-ho bé i... llavors ho compliquem molt més del compte: per exemple, pel revers hi ha un munt d’informació sobre alguns camps que cal omplir al formulari en funció de les situacions individuals o familiars, dels quals el 99% no ens afecten... i ho sabem... però no podem evitar llegir tota la informació... i tornar-la a repassar, no sigui que se’ns hagi escapat algun detall. I al final, ens queda molt clar qui té dret a puntuació especial i quina codificació té assignada cada nacionalitat d’origen... però se’ns passa per alt que cal adjuntar una fotocòpia del DNI o oblidem la còpia del llibre de família. i hem de tornar més tard amb la fotocòpia. També passa sovint que, com que ja tenim la mà trencada amb aquests tràmits administratius, anem de sobrats i no omplim res fins que no arribem a la secretaria de l’escola, que ho farem en un moment. En aquest casos, el que acaba passant és que arribes allà i no hi ha ningú, demanes un imprès “per omplir en un moment”... que s’acaba convertint en una estona... i quan acabes... hi ha una cua de 15 persones que el portaven omplert de casa i que ara van per davant. En resum... que fer la preinscripció ens costa tot un matí de gestions.
Un altre fet curiós lligat a la preinscripció escolar... i a qualsevol tràmit administratiu en general... és la inseguretat que ens provoca i que es tradueix en la necessitat que algú ens repeteixi allò que ja sabem... que lliures la documentació i preguntes:
“llavors, les llistes provisionals surten el 16 d’abril i les definitives el 26 de maig, oi?”
Que segur que a més d’un funcionari li ha costat déu i sa mare no respondre coses del tipus:
“No senyor... això és una conya... la realitat és que són altres dates que ara mateix no recordo. Torni vostè demà”
Però bé, el tràmit ja està fet i al setembre
Bé... bon cap de setmana... i sort amb les preinscripcions !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada