Casualitat o causalitat

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #17 09/05/2008)

Aquesta setmana ha estat marcada pel fet que la diversitat de qüestions protagonistes de la informació del dia a dia s’ha presentat de manera, diguem-ne, encadenada. I el que vull dir és que sembla que hi ha un fil conductor que entrellaça els diferents temes d’actualitat. No sé si és fruit d’una planificació prevista per algun ens superior, o d’una concatenació d’energies, o del destí, o... senzillament de la casualitat. Però sembla que les coses no són tant independents les unes de les altres com a simple vista pot semblar.

A veure si sóc capaç de lligar-ho tot...

La setmana va començar amb les dades de l’atur del mes d’abril, que segons sembla, són les pitjors dels darrers vint anys... i és que l’abril és un mes molt orgullós de si mateix i com que ens estem carregant el clima i això de les “aigües mil” sembla que són figues d’un altre paner... el que ha fet, per no quedar-se a l’atur, ha estat reconvertir la seva activitat i... aquest abril, ha caigut una bona pluja... de finalitzacions de contractes... i com que sempre plou sobre mullat, aquest atur ha afectat sobretot el sector de la construcció.

I el sector de la construcció, i els seus subsectors relacionats, han continuat protagonitzant l’actualitat i els comentaris de molta gent durant tot el dimecres... i és que, no sé molt bé de quina obra es parlava, però sembla que l’arquitecte havia plantejat un disseny diferent, perquè tothom parlava del passadís... que no sabia jo que els passadissos fossin tan importants, que el saló o la cuina, vale, però el passadís! I ja cap al vespre, un centenar de miler de persones reunides a la capital del regne... deia no-sé-què d’una mà... que dic jo que devia ser en relació amb el passadís, no? Devien parlar de donar una mà de pintura... O potser no. Potser parlaven del passadís del Barça... aquell equip que fa dos anys era dels millors del món i que ara sembla el pitjor... que no serà que els jugadors no estan motivats... que n’hi ha molts que guanyen en un any el que moltíssima gent no arribarà a guanyar en tota la vida! Però és que estan cansats... que no, que són mala gent, que ens prenen el pèl!

I parlant de mala gent, ahir, 8 de maig, es celebrava el 60 aniversari de la creació de l’estat d’Israel... bé ho celebrava una part de la població, perquè els palestins que viuen sotmesos a l’opressió i al terror estatal d’una gent que ostenta un feixisme quasi tan gran com els seus fusells... aquests no ho devien celebrar! Que la vida dels palestins a les franges... sembla un culebrot amb molt mal rollo i és que tot té una explicació: culebrot és la manera d’anomenar ara al que fa quaranta anys a les ràdios se’n deia serial... i serial és un mot anagrama d’Israel... proveu, reordeneu les lletres! Però atenció, que no quedi cap dubte: la persecució i l’horror que van patir els jueus durant la Segona Guerra Mundial no té nom i és un fet absolutament abominable... però hòstia, haurien d’aprendre dels errors dels altres i ser una mica més tolerants del que són, que segur que molts palestins els ho agrairien, que en el fons... els éssers humans no som tant diferents els uns dels altres.

Això que passa allà i aquesta no-diferència, la Unió Europea la veu molt clara i ha proclamat l’any 2008 “any europeu del diàleg intercultural”, amb el lema “no es tracta d’ells i de nosaltres, som tu i jo”, per mirar d’apropar-nos i possibilitar una convivència basada en unes relacions de proximitat i, sobre tot, pacífica.

I és que les relacions pacífiques han marcat des dels inicis la voluntat d’aquesta Europa unida. I quan dic des dels inicis, vull dir des del principi, quan al 1950 Robert Schuman va presentar una proposta per a la creació d’una Europa organitzada, fet que considerava indispensable per al manteniment de relacions pacífiques entre els estats. I casualment, o no, va presentar aquesta proposta un 9 de maig, com avui.

I Avui, és també el nom d’un diari català... el diari català podríem dir, un diari que avui ens explica, entre moltes altres coses, que dimarts vinent arribarà a Barcelona el primer vaixell d’aigua per fer front a la sequera que patim... que patim perquè a l’abril no han caigut les “aigües mil” que tocaven... i és que tot està relacionat.

Bon cap de setmana i porteu-vos bé, que tot el que feu tindrà els seus efectes!