Quina setmana!

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #07 22/02/2008)

Aquesta ha estat una setmana ben moguda, amb un bon grapat de temes lluitant entre ells per ser el focus d'atenció, la notícia de la setmana... i com que no tinc clar quin d'ells ha guanyat, faré una petita repassada d'algunes d'aquestes coses...

Per començar, el poble kosovar ha decidit, per una àmplia majoria parlamentària, proclamar, de manera unilateral, la seva independència com a país. Cagondena! Ara que m’acabava de comprar un atles! Com deia, Kòsovo ja és un estat. I ràpidament els estats “propers” s’han pronunciat sobre el fet... tot i que de maneres diferents: americans, francesos, italians, anglesos i alemanys han reconegut d’immediat el nou estat... bé, els americans a part de reconèixer-lo s’han afanyat a deixar-ho tot ben inundat de banderes i dollars no sigui que se’ls avanci algú altre i no puguin convertir la nova república independent de Kòsovo en el seu protectorat a la vella Europa i... de pas... instal·lar-hi una base de l’OTAN. A l’altre extrem hi ha els russos que no reconeixen el nou estat perquè el seu estatus jurídic dins l’antiga Iugoslàvia de Tito era d’autonomia i no de república federada. Una excusa... per mirar d’oposar-se a que els Estats Units puguin tenir una gran base militar tan a prop. L’estat espanyol s’ha posicionat... més o menys... en contra... i no hi enviarà ambaixador... que... pobres nens kosovars! si no hi va l’ambaixador... com sabran els reis que els han de portar? Doncs això, que no els agrada la secessió dels territoris... no sigui que demà passat “es trenqui Espanya”. I és que aquesta opció del trencament l’han deixat entreveure alguns representants dels territoris amb ambicions d’autodeterminació, això és Euskal Herria i Catalunya, els quals han trobat paral·lelismes i s’han congratulat que hi hagi un model que mostri que és possible aconseguir la independència per la via pacífica. Pacífica... no sé... resulta que els serbis s’han posat dels nervis i han sortit al carrer a protestar contra aquesta independència i sota el crit de “no renunciarem a Kòsovo”, han cremat l’ambaixada americana a Belgrad on hi quedava algú que no ha pogut sortir. Pacífica... no sé si serà l’adjectiu que farem servir d’aquí a no res... i això d’emmirallar-nos en Kòsovo... tampoc no n’hi ha per tant! a Catalunya ja tenim fa molt de temps el que ara han aconseguit els kosovars... sí, nosaltres també som independents... de Sèrbia... de tota la vida

El segon gran tema de la setmana l’ha protagonitzat el “compañero Fidel” el qual a la seva columna del diari Gramma... “reflexiones del comandante en jefe” (òstia! òstia! l’espai mediàtic d’en Fidel Castro se’n diu “la reflexió”!!!) comunica a tot el poble cubà... i de pas al món... que “no aspiraré ni aceptaré... el cargo de Presidente”. Això sí que és una revolució... després de 50 anys el comandante diu adéu!!

I si aquest diu adéu, també aquest setmana hem dit hola al TGV. D’acord, el nom oficial és AVE, però això d’Alta Velocidad Espanyol... no m’acaba d’agradar... m’agrada més TGV. Al que anava, el TGV ha arribat a Sants des de Madrid en poc més de 2 hores i mitja i ha estat una festa... una festa per als 4 yuppies que han pogut prescindir del pont aeri i han pogut anar parlant pel mòbil amb la secretària mentre feien un update del software del portàtil amb la connexió a Internet via satèl·lit... Però el que no ha solucionat l’AVE és el problema de les rodalies. Aquesta setmana els de Fomento han admès que existeixen catenàries d’abans de la Guerra Civil... que més que catenàries s’haurien de dir quaternàries... Doncs això... els usuaris de rodalies... que són 50 vegades o 100 o 200 vegades més que els usuaris de l’AVE i que tenen un perfil més de classe treballadora... aquests continuen patint la crua realitat que fa que coincidint amb l’arribada del primer TGV a Sants, a un altre Sant... Sant Celoni... un tren s’estigués prop de 3 hores aturat per un “problemeta” o que anar de Barcelona a Vic costi el mateix temps que anar fins Saragossa amb el TGV o que anar de Barcelona a Figueres sigui una experiència única i que pugui durar... com fins a Madrid. Però fem festa... que el primer TGV ha arribat puntual... bé... aquí tenim un concepte de puntualitat ben curiós... perquè arriba amb 16 anys de retard... I ara a esperar uns quants més fins que puguem enllaçar amb França... que és el que realment interessa.

I per acabar la setmana... avui ha començat la campanya electoral... sí... ha començat avui... això dels darrers... mesos no era campanya, no... era... una altra cosa. Bé, al que anava... avui ha començat la campanya... que és aquell període de temps en què, parafrasejant Quim Monzó, podem dir que “si un polític promet crear centenars de milers de llocs de treball, l’adversari iguala l’oferta i afegeix audífons per als votants de menys de metre seixanta, i el primer contraataca amb una rebaixa fiscal i revisions odontològiques per als sords...” I després s’escandalitzen quan alguns ciutadans posen el seu vot a la venda a eBay... Si és que les eleccions tenen molta tela... però això ho deixarem per a la setmana vinent, que és tard i he d’anar a veure com va la meva pàgina de subhastes.

Bon cap de setmana...