Aigües menors

(RS94.6 Anem per feina “La reflexió” #05 08/02/2008)

Aquesta setmana ha estat una setmana passada per aigua... i no... no m’he begut l’enteniment. El que vull dir, és que l’aigua, o més aviat la manca d’aigua a curt termini, ha marcat una mica l’agenda dels mitjans de comunicació. I és que dimarts, la Conselleria de Medi Ambient va declarar l’entrada en fase d’excepcionalitat 2 del sistema Ter-Llobregat. Això situa l’estalvi d’aigua en un lloc central i estableix un marc en el qual els Ajuntaments del país estan recorrent a mesures extremes per prioritzar el consum de les persones. Mesures extremes com prohibir omplir les piscines, tancar el subministrament de les fonts ornamentals o limitar els regs de parcs i jardins a aquells que es puguin fer amb aigua recuperada. I per fer front a aquesta situació de manca d’aigua, ara es recuperaran pous, s’ampliarà la xarxa de regeneració d’aigües... Ara! Què passa? Que ningú no s’ho veia venir... que la sequera anava a més? O és que per fer-ho amb més gràcia ens esperem a estar amb l’aigua al coll, abans d’actuar sobre les nostres infraestructures hidrològiques?

De totes maneres, no cal alarmar-se prematurament. La Generalitat ja ens ha explicat que si continua sense ploure... cap al juny podrien començar les restriccions. Cap problema, perquè per aquelles dates, si tenim set, ja podrem agafar l’AVE i anar a prendre unes aigües per la “meseta”.

Bé i amb això de les restriccions, a Sabadell, juguem amb una mica d’avantatge que ens permetrà resistir una mica més: el consum mitjà per persona i dia de Sabadell és inferior a la mitjana del país, així que l’aigua ens durarà més temps. Però aquesta dada... si pensem una mica en què gastem majoritàriament l’aigua a casa i ho relacionem amb el fet d’estar per sota la mitjana... a mi d’entrada se m’acut una explicació... que explica també l’èxit de vendes de les perfumeries de la ciutat !!!!

El cas és que la “Virgen de la Cueva” ha d’estar molt bé a la seva cova, perquè l’últim any no ha sortit gaire per anar a treballar. Que si continuem així... m’imagino d’aquí a ben poc un nen entrant a casa cridant:

-Avia, saps això que surt de l’aixeta... doncs ho estan llençant des de dalt!

i l’àvia responent...

-Se’n diu pluja... que no t’ho han explicat a classe... d’història?

Bé, una miqueta si que va treballar... diumenge passat més o menys a l’hora de la rua... més que res per tocar... allò que no sona, que en temps de carnaval és el que toca... i si algú es va molestar per aquestes quatre gotes mal escampades... ha de recordar que és ben sabut que “mai no plou a gust de tothom”.

Però tornant a les mesures per combatre la manca d’aigua, una altra mesura consisteix a portar aigua amb vaixells des d’Almería. Des d’Almería!!! Deu ser que amb el canvi climàtic ha canviat el lloc on es troba l’aigua... ara on hi ha aigua... és al desert!!! Per això a Almería en tenen prou com per vendre’ns una mica. A veure si ara resultarà que també als Monegros hi ha aigua i a algú se li acut construir una rèplica de Las Vegas, amb casinos, camps de golf i parcs aquàtics !!!! És clar que tenint en compte com són els nostres veïns “mañicos”, ho faran igual... encara que no hi hagi aigua... que això de l’entorn no ha de ser un impediment! I, en conseqüència, fan coses com organitzar una exposició universal al voltant de l’aigua, l’any de la pitjor sequera de les últimes dècades..., bé, potser així plourà, perquè ja se sap, sempre plou sobre mullat. Però si el temps no millora... o més aviat si no empitjora, ben aviat ens haurem de dutxar amb gasosa... la qual cosa no està tan malament... que si comences a saltar i a moure’t molt ràpid... de seguida fa escuma!

En qualsevol cas, som uns quants als quals les restriccions d’aigua ens preocupen... ens preocupen relativament. Que no surt aigua de l’aixeta... doncs baixes al bar, que allà tenen unes altres aixetes de les quals sempre raja un líquid que també treu la set... i que no és tan insípid... I quan surti aigua de l’aixeta... continuem amb l’altre líquid, que s’ha d’estalviar per al futur... que cada gota compta!

Bé, per anar tancant i mirar de treure l’aigua clara: cal recordar que el nostre clima mediterrani té això, sequeres periòdiques... (i si no que li preguntin a en Ronaldinho... que la seva sequera si que dura!)... i més tard o més d’hora acabarà plovent. El que molt em temo és que quan comenci a ploure, com que fa tant de temps, la pluja no se’n recordarà de com s’ha d’aturar i potser tornarem a parlar de l’aigua com a protagonista... però amb una altra modalitat... en forma d’inundacions... perquè, com molt sàviament deia en Raimon “al meu país la pluja no sap ploure”.

Bon cap de setmana... i tanqueu l’aixeta!