El dia dels enamorats

(RS94.6 | Anem per feina | “La reflexió” | #06 15/02/2008)

Ahir va ser Sant Valentí, el dia dels enamorats (us heu fixat que en anglès mola més: Saint Valentine, com el whisky) i, és clar… tots els enamorats estaven obligats a fer-se regals. Sí, no està escrit enlloc ni hi ha cap llei que obligui, però… ai si no te’n recordes de complir amb la tradició…amb la tradició que ens imposen els comerços, que entre el Nadal i el “ja és primavera”, calia fixar alguna data que ens fes gastar!

Com moltes altres festes emmarcades dins el santoral catòlic... aquesta celebració té l’origen en un ritual de fertilitat del camp de l’època dels romans... i s’adapta amb la commemoració d’un paio, Sant Valentí, que es dedicava a casar cristians a les catacumbes cap al segle III. El que no m’explico és com és que l’Església, que darrerament està tan bel·ligerant contra tot allò que no s’atingui als seus principis i dogmes, no s’ha plantejat estar en contra d’una celebració que fomenta les relacions prematrimonials, pecaminoses... que ja sabem tots amb quina intenció fem els regals, oi? Això a l’Aràbia Saudí sí que ho han vist... i com que això resulta antiislàmic, han prohibit la venda de coses vermelles per Sant Valentí, incloent-hi el paper de regal i les roses roges... que al mercat negre s’han pagat a preu d’or...

Bé, al que anava, per Sant Valentí tots els homes sabem que si no li regales res, per molt que ella insisteixi en què no cal... si no li regales res, no et menges una rosca... com a mínim fins que ho puguis compensar... per Sant Jordi... i com que més val prevenir, tot i ser conscients que els comerciants ens estan manipulant i que al nostre país, a Catalunya, el dia dels enamorats és per Sant Jordi, tot i això, caiem en les urpes del consumisme i fem un regalet... per si de cas.

Tots tenim un amic d’aquests que van de guais i d’independents: – “jo els regals els faig al llarg de l’any, no quan m’ho diuen”. Que te’l quedes mirant i penses: quins regals fas tu al llarg de l’any, fantasma!, si no li has comprat res des de... des de Sant Jordi de l’any passat! Que n’ets de fals! Bé, per als que ens resignem a sucumbir a la pressió comercial, no us penseu que resulta fàcil trobar el regal adequat... la pots cagar fàcilment i si la cagues i allò que has comprat no li agrada!!! ...res fins a Sant Jordi. Però per evitar que això passi, les dones, com que saben que som poc originals... acostumen a donar-nos pistes que ens facilitin la tria... i deixen anar frases del tipus: –“L’altre dia vaig veure a la botiga de la cantonada uns pantalons ocre amb ratlles pistatxo i detalls fúcsia que m’anirien de conya amb la brusa merenga aquella que mai no sé amb què posar-me...” que se’t queda cara de gilipolles mentre penses ...de què m’està parlant? ...deu ser que no vaig anar a classe el dia que van explicar els colors de l’Arc de Sant Martí, segona part !!!!

A més, és molt desagraït això de regalar en dates predeterminades... perquè els comerços, que saben que no vols esperar fins Sant Jordi, han inflat els preus i és molt fàcil que l’endemà surtis a passejar i t’ho trobis al 50%... Total, que t’has deixat una pasta i ella acaba pensant que ets un garrepa que li has comprat això perquè estava bé de preu!

Però el pitjor de buscar un regal és la tortura psicològica que suposa haver d’enfrontar-se a aparadors especialment decorats per l’ocasió on els pantalons de no sé quin coi de color no es veuen perquè milers d’ossets vermells acompanyats de milers de cors també vermells amb lletres daurades que diuen “t’estimo” els han envaït. Que no es pot ser més cursi... Que penses... que només sóc jo qui troba això una horterada? i.. on eren guardats aquests ossets i cors tot l’any? Que a més d’una horterada cursi és una putada, perquè això explica que als comerços sovint només tinguin “el que queda a la botiga, al magatzem no ens queda res”... és clar, si no hi cap, si el teniu ple d’ossos!

De totes maneres, això dels regals del “dia dels enamorats” és més cosa de nuvis... després, amb el matrimoni les coses es veuen diferents. I és que el matrimoni canvia la perspectiva de les coses... Així, podríem parlar d’un abans i d’un després... Abans... ella et diu coses com... “t’estimo tant que em deixes sense alè” que després es converteix en un “no em deixes respirar”, o del “vull estar sempre al teu costat” passem al “tira’t cap a l’altre costat”, o això de “no m’imagino la vida sense tu” passa a ser “no entenc com puc viure amb tu”. I és que ja ho deia en Groucho Marx: –“Hi ha matrimonis que terminen bé... i n’hi ha d’altres que... duren tota la vida”.

Però això no és més que la broma fàcil, la veritat és que els homes preferim la vida en parella, des de l’inici dels temps... si no mireu l’Adam, que per a ell el paradís es trobava on estigués l’Eva... sense importar el preu a pagar. I no oblideu que “la mesura de l’amor és amar sense mesura”.

Bon cap de setmana i estimeu-vos... tot l’any!